Cercador
T'enyoro (no a tu)
Un relat de: Fada vermellaLa veritat,
és que t'enyoro..
No a tu concretament,
doncs, no tinc temps per a enyorar-te.
El que enyoro són aquells temps,
en el que eras per a mi
un somriure al recordar-te cada matí,
i no un plor cada nit.
La veritat,
si.. t'enyoro.
Però no a la teva persona,
doncs, no tinc temps per a enyorar-te.
El que enyoro son aquells temps,
aquella sensació,
que et ve sense ser esperada,
aquell amor inofensiu.
Si.. el que enyoro,
és aquell amor inofensiu,
i no aquest,
que m'està fent mal a mi.. i a tu.
Pot ser,
no és a tu qui enyoro.
És la meva felicitat,
que va marxar fa temps.. i ja no li escric.
Comentaris
-
enyor ...[Ofensiu]clariana | 20-01-2007
sincer o enyor forçat?
jo també enyoro o potser vull enyorar per semblar trista quan en realtiat sóc feliç així, sense ell ni ningú.
gràcies per escriure així!
clariana -
enyorant el futur[Ofensiu]Rodamons | 10-01-2007 | Valoració: 10
M'ha agradat, especialment aquesta estrofa:
"El que enyoro són aquells temps,
en el que eras per a mi
un somriure al recordar-te cada matí,
i no un plor cada nit."
És un poema de superació, el fet d'enyorar no una persona, un amor, sinó les circumstàncies, la felicitat del moment, vol dir que d'alguna forma també podem enyorar el futur, un futur amb un nou amor, amb alguna altra persona que ens faça sentir feliços.
Salut i força.
Per cert, podries aclarir una miqueta la foto de la bio, és tan roja que no deixa veure la bellesa dels teus ulls.
Rodant pel món ens trobarem
i d'eixe món, gaudirem. -
enyorant el futur[Ofensiu]Rodamons | 10-01-2007
M'ha agradat, especialment aquesta estrofa:
"El que enyoro són aquells temps,
en el que eras per a mi
un somriure al recordar-te cada matí,
i no un plor cada nit."
És un poema de superació, el fet d'enyorar no una persona, un amor, sinó les circumstàncies, la felicitat del moment, vol dir que d'alguna forma també podem enyorar el futur, un futur amb un nou amor, amb alguna altra persona que ens faça sentir feliços.
Salut i força.
Per cert, podries aclarir una miqueta la foto de la bio, és tan roja que no deixa veure la bellesa dels teus ulls.
Rodant pel món ens trobarem
i d'eixe món, gaudirem.
l´Autor
148 Relats
279 Comentaris
127942 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
Ara es l'hora vermella dels guerrers.Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre.
_____________________________________
Bé.. que diria a de mi: Em dic Laia soc de Xàtiva i m'agrada escriure.
"A cau d'orella
repetim les mateixes
clares paraules.
Torna la vida i torna
la dignitat, la força."
_______________________________________
www.fotolog.com/suuud
"El senyor Z em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora X i al senyor Y"
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")
Últims relats de l'autor
- No espere res més que el passeig fins a l'anglés...
- Parla'm malgrat que actue... o no
- Relatant pensaments...
- Ningú ens va ensenyar...
- El nostre conte de fades...
- 4.. 5.. I.. torne-m'hi a començar.. 1.. 2.. 3..
- Na fada.
- Em van llevar les ales.
- Mes mon destí era ser lliure.
- Rabia i por.
- Crida, corre... i que?
- Sola, doncs sí.
- Un quart de set. Bona nit.
- Com cada dia.
- L'equilibri de l'amor.