Tenyit de negre

Faltava poc, ja es començaven a intuir els primers colors d'un bon dia. Vermells i grocs escalfaven la fredor que regnava en aquella matinada. Les papallones de nit s'amagaven per por a ser vistes, i tot era calma.
Dos ulls observaven en silenci des d'un racó, encara humits per la rosada. Aquelles pupiles s'havien impregnat del blau del cel, i brillaven amb decisió.
Però abans que pogués sortir el sol, una mà va pintar sense pietat l'ambient amb color de tenebres.
La llum era llunyana, havia tornat la tètrica nit.