T'envaeix una son pregona

un dia plujós de bon matí, fins ara que cap a les dotze del migdia ha sortir el sol. T'has fet un tip de treballar mentre els companys del teu despatx han dit que anaven a fer unes gestions, però encara no han tornat i creus que ja haurien de ser aquí amb tu, discutint el projecte i de cop i volta mires per la finestra i un sol deliciós t'agombola i restes mica en mica endormiscat sobre la cadira de la teva taula de treball amb tots els papers a sobre, el darrer contracte era a punt de signar-se. Tu no t'has pogut resistir a la dolcesa tebiona d'aquest incipient sol de febrer i ja fa mitja hora que dorms. El temps passa de pressa i al despatx de l'altra punta els teus companys acaben la seva feina asseguts a la taula. De sobte un s'alça i aixeca més la persiana i el sol de febrer els enlluerna i els fa caure sobtadament sobre el sofà adormits per una suau son, és la primera escalforeta d'aquest més de febrer; a l'oficina, a tota la planta, a tot l'edifici les hores passen i tothom dorm i treballa en els seus somnis, una magnífica manera d'arribar a fer un treball excel.lent. Només un gat que ha entrat per la finestra després d'estar endormiscat a la teulada sembla prou despert com per passejar-se entre els papers, les taules i les pantalles d'ordinador; cerca aigua, té set, molta set, és l'efecte del sol d'aquest mes de febrer. El gat fa un bot i clica una tecla d'un ordinador que de cop es connecta i apareix a la pantalla un text format pdf en què comunica als treballadors que se'ls espera per fer una reunió d'aquí una hora i mitja a la sala de juntes, el tema és molt important, el missatge porta data de fa dues hores, moments abans de la son col.lectiva motivada pels efectes del sol de febrer. El gat sembla haver trobat aigua al costat de la teva taula on encara estàs dormint amb tot el paperam estès a sobre.
De sobte, sobtadament el gat fa un bot i sense intenció t'esgarrapa el pantaló , just a l'alçada de genoll, se sent un crit violent, aterridor i ets tu mateix que t'has despertat esfereït posant la mà sobre el genoll i queixant-te del mal que t'ha fet aquell gat que ara, despert del tot, observes que està bebent aigua al costat de la porta del WC. Quan t'aixeques et colpeges amb la làmpada que hi ha al costat de la taula del despatx, una làmpada de color horrorós que tu mai no hauries triat; mig borni però amatent a qualsevol altre incident avances amb els ulls oberts com unes taronges
i d'un cop de peu, com aquelles puntades que feies quan jugaves a futbol en el primer equip del barça, en un dels seus millors equips al llarg de la història, amb una puntada seca engegues el gat per la finestra del despatx que estava mig oberta i amb un marramiamuarramiauuu! cridaner vola rabent fins a caure sobre la teulada de la casa de davant. Treus el cap per la finestra i veus que aquell animaló desgraciat encara s'aixeca i camina com si res, per la teulada de l'Agència d'Assegurances d'Accidents Laborals , i llavors recordes que els gats tenen set vides, set, llamp de llamp! exclames molt empipat. Quan et vols dirigir cap a la resta de despatxos, després de mirar l'hora en el teu rellotge japonés, barat, comprat en un bazar xinès, tu sempre has estat molt auster i funcional, t'adones que camines sobre un gran bassal d'aigua que surt de sota la porta del WC. Ben emprenyat saltes per sobre de l'aigua, xipollejant, els esquitxos van a parar sobre els fulls de la taula, i en un segon rellisques i caus a terra rebent un fort cop al cap. Restes inconscient, o potser mort , no hi ha ningú al teu costat per constatar-ho i tan podria ésser que t'haguessis mort del cop o que estessis senzillament inconscient sobre un bassal d'aigua que s'anava engrandint, mentre del cap et sortia un rajolí, com un fil finissim, de sang, que s'aigualia amb l'aigua que hi havia per a tot arreu del despatx.
-Mira, alerta,la porta del seu despatx és oberta i hi surt molta aigua, digueren astorats els teus companys de treball que ja s'havien deixondit del son hivernal,aigua barrejada amb sang, cridà en Martí el cap de vendes i gestió empresarial de les empreses nàutiques i de suport del món terrenal-aquós; és ell, apa ajudeu-me l'hem d'aixecar i fer-li la respiració assistida, traieu-lo de l'aigua, no , no , cridà en Segués, secretari del cap de vendes i gestió empresarial de les empreses nàutiques i de suport del món terrenal-aquós; no el mogueu, aquí mateix mentre li faig un massatge cardíac, tu mateix Martí, li fas el boca a boca, vinga no sabem quan de temps porta així, però el cor encara li batega, dèbilment però li batega. Al cap de mitja hora el teu cor deixà de bategar, de funcionar, d'enviar sang arreu del cos i et semblà que et submergies en un son molt profund, força diferent del que t'havia provocat el sol de febrer quan havies aixecat la persiana del teu despatx. Ara erets mort, però la teva oïda no havia deixat d'escoltar i senties els teus companys plorar, mentre algun et sacsejava violentament, o quasi amb violència, per tal de veure si reaccionaves, en un darrer
intent desesperat de tornar-te a la vida. No podies parlar, però si ho haguessis fet t'hauries queixat del tracte, del maltracte que rebia un difunt. Estaves relaxat, al cap et venien records de tota la teva vida, a una velocitat vertiginosa, recordaves la teva curta, però plàcida estada en el ventre matern, el teu part, el plor sangonós i esgarrifador en prendre contacte amb l'aire,
i la calidesa de la mare, la seva pell suau i tendre que s'arrambava al teu petit cosset; t'hi hauries estat molta estona retenint aquesta imatge, però els records de seguida et portaren en braços del pare, intuïes que era
el pare, però el veies borrós, com deformat, de cop i volta et veieres dins d'un bressol observat per cent ulls que pràcticament desconeixies i alguns et feien por, no entenies encara el significat dels somriures, només el dels pares et tranquilitzaven i et feien sentir cuidat i bé.
En un salt les imatges, que tot s'ha de dir , observaves en blanc i negre, et situaren a l'escola, concretament a la llar d'infants, on a l'estiu et banyaves juntament amb els teus companys i companyes en una piscina de plàstic que la Teresa us havia posat al pati per jugar i refrescar-vos, la sensació era molt plaent i volies retenir-la, però el viatge supra inconscient post mortem
et portava de seguida a una nit de reis molt especial per a tu, en la que vas odiar per sempre més el rei negre, perquè eres encara molt petitó, uns quatre anyets, i no entenies res,malgrat la quantitat d'informació que t'havien donat els pares , els avis i els mestres de l'escola, del parvulari concretament, mentre els pares feien fotos i tu esguardaves la cara del rei amb un astorament histèric, aquella imatge no la vas oblidar mai, ni tan sols quan et feres membre, als catorze anys, del grup de solidaridat per erradicar la pobresa del tercer món.Els records es confonien , com si la càmera de projecció s'hagués espatllat i de cop i volta ho veieres tot negre i deixares de sentir la veu dels teus companys de treball, esdevenia així per a tu un silenci fosc, però atent, supra inconscientment post mortem, atent a la pantalla que ara era més negre que mai.si haguessis pogut parlar hauries dit que estaves dins la gola del llop, com quan acostumaves a explicar contes als teus germans petits.
-Martí, companys, digué plorant en Sagués, el cap és mort, no hem pogut fer res per salvar-lo.
-Sí, digué suspirant en Martí, no en trobarem un altre com ell, no puc comprendre què ha passat, ho sento només tinc ganes de plorar, de plorar i de cridar.
-Bé hem fet el que hem pogut, parlà per primera vegada la Mireia, secretària del secretari del cap de vendes i de gestió empresarial de les empreses nàutiques i de suport del món terrenal-aquós; hem de trucar la família, intemtem asserenar-nos mentre vosaltres feu un truc a la Xènia, jo envio un e-mail als seus fills, si ja ho sé, és molt fred, però no els ho puc comunicar de cap altra manera, sí me n'adono, digué amb el cap cot la Mireia, però ara per ara és l'únic mitjà..., abans de continuar parlant, agafà com d'esma, un paper de sobrela taula del despatx del seu cap, astorada el llegí en veu alta:
El cap
Vostè no ha de fer res
només seure en aquesta butaca de pell
davant de la finestra amb cortines de seda.
Vostè no ha de fer res,
només alçar el braç dret
i l'ordre serà EXECUTADA PROMPTAMENT.
Vostè no ha de fer res,
només un somriure sorneguer
per signar el pacte a tres bandes
I ELS FETS SERAN CONSUMATS!
Vostè no ha de fer res,
tan sols treure's les ulleres cerimoniosament
i els seus dubtes seran acceptats.
Vostè no ha de fer res,
només un espetec amb els dits
i li portaran el seu brandy preferit.
Vostè no ha de fer res,
només treure's la camisa, els pantalons,
i li posaran el banyador tot apropant-lo a la
platja dels seus somnis, amb dues secretàries
expertes en guiris per practicar idiomes.
Vostè no ha de fer res, de fet vostè mai no ha fet res.

Signat: Martí Codolers,
Cap de vendes i de gestió empresarial
de les empreses nàutiques i de suport
del món terrenal- aquós.


La Mireia resta esglaiada i confosa, no li sortien les paraules,
en Sagués continuava plorant desesperadament, allí davant del cadàver del seu cap, sense poder-ho suportar més estona marxa cap el seu despatx. Ella, capficada i tremolosa observa que en Martí ha desaparegut, s'ha fos com la boira matinera. Era una mort accidental o era l'assassí en Martí l'auto
r indirecte de la mort del seu cap, després de llegir aquell poema macabre, com s'atrevia a dir que "no havia fet mai res", era com punxar un globús ufanós que tot ho alimenta...de fet la Mireia només podia recordar la seva trobada feia dos dies en el mateix restaurant de sempre, ell sempre havia tingut por que algú el reconegués, s'estimava molt la Xènia, però la nostra relació, sempre deia, era passió i foc que s'encenia en el retrobament amorós. Recordava també el viatge que havien de fer a les vacances en un apartament de S'Agaró la setmana vinent. Tot , tot, havia desaparegut per culpa d'un estúpid tros de paper, potser del millor poema que mai no havia llegit. Mirant per la finestra, la Mireia observa que el sol s'havia desempellegat de la nuvolada, i se sentien les sirenes dels equips d'emergències.
A l'altra banda del carrer, es passejava un gat negre,miolant enfurismat, damunt de la teulada de "l'Agència d'Assegurances i d'Accidents Laborals"