Cercador
Tensiòmetre, felicitòmetre, violenciòmetre i d’altres mesuradors
Un relat de: rosertf- Compartir:
L’Àssua té un Iphone de darrera generació que li controla la tensió, la ingesta de calories, el nombre de defecacions, la quantitat de passos que fa al dia... avui ha sabut que a l’últim Mobile World Congress han presentat un nou programari conegut com a felicitòmetre que es pot incorporar al mòbil.
Quan ha sortit de la feina al migdia ha anat de pet a la botiga que es publicitava com la que tenia a l’aparador els darrers avenços abans que cap d’altra. S’ha interessat pel producte. Efectivament, el tenien. Ha preguntat el preu. Una mica car; però li han ofert la possibilitat de pagar a terminis. Fet.
Un cop fora de la botiga, s’ha assegut al primer bar que ha trobat, ha demanat un beure i s’ha disposat a instal·lar el producte nou.
Després d’una bateria exhaustiva de preguntes, el felicitòmetre li ha diagnosticat hiperproducció de cortisol, hipoafectivitat, nivell d’oxitocina baixa i indicatius de serotonina ínfims. Prescripció: disminució de pantalles i augment de contacte humà.
L’Assua ha obert el manual del programari, ha vist que era molt llarg i complex i, com a persona pràctica que és, ha anat directament a les dades quantificadores perquè així seria més fàcil programar les alertes. Per gaudir d’una bona salut afectiva, el felicitòmètre li recomanava un mínim de quatre abraçades al dia. Fàcil. Cada cop que li sonés l’alarma, l’Assua deixaria el que estava fent per abraçar a qui li quedés més a prop, fins a completar la dosi que li receptava el programari.
Ho ha provat a la feina mateix. Cap millora afectiva. De manera que, en afluixar una mica el treball, ha tornat al manual. Hi havia un “llegir més” l’ha clicat i li ha aparegut informació addicional: la durada mitjana d’una abraçada entre dos humans és de tres segons; però si es vol segregar oxitocina s’ha de superar els vint segons.
Ha reprogramat el seu Iphone de manera que l’avisés també de la durada. Solucionada la qüestió del temps sense experimentar cap millora, ha retornat al menú i ha clicat tipus d’abraçades, per veure’n la llista. La primera que se li ha obert ha estat l’”abraçada de costat”. Instruccions: un individu (normalment el més alt) posa el braç dret sobre l’espatlla de l’altre mentre aquest l’enllaça per la cintura . Aconsellat per aquells que volen experimentar la sensació de passejar per la vida acompanyats.
Desestimada. No era el cas.
Després ha fet un doble clic a l’abraçada “de tot cor”. De durada superior als vint segons. S’usa per donar la benvinguda, per recordar vivències passades, per acomiadar-se amb ganes de retrobament. Beneficis: pot augmentar els nivells d’alegria, despertar l’ empatia o manifestar amistat profunda, tendresa o amor. Contraindicacions: aquest tipus d’abraçades, no desitjades, poden provocar mals físics i psicològics.
Descartada. No sabria com programar les alertes.
La tercera que se li ha obert ha estat “l’abraçada complerta a distància zero”. Durada mitjana: vint minuts. Contraindicacions: de vegades, es pot segregar tanta oxitocina que pot acabar despertant desig de possessió o violència.
De cap manera. Res de riscos. Ha tornat a les instruccions i no ha vist cap tipus d’abraçada on no hi hagués contraindicacions.
A la nit, quan la son se li resistia, ha pensat que hauria d’esperar al proper Mobile World Congress a veure si la tecnologia ja havia aconseguit incorporar el violenciòmetre i proposava solucions afectives sense danys col·laterals.
Quan ha sortit de la feina al migdia ha anat de pet a la botiga que es publicitava com la que tenia a l’aparador els darrers avenços abans que cap d’altra. S’ha interessat pel producte. Efectivament, el tenien. Ha preguntat el preu. Una mica car; però li han ofert la possibilitat de pagar a terminis. Fet.
Un cop fora de la botiga, s’ha assegut al primer bar que ha trobat, ha demanat un beure i s’ha disposat a instal·lar el producte nou.
Després d’una bateria exhaustiva de preguntes, el felicitòmetre li ha diagnosticat hiperproducció de cortisol, hipoafectivitat, nivell d’oxitocina baixa i indicatius de serotonina ínfims. Prescripció: disminució de pantalles i augment de contacte humà.
L’Assua ha obert el manual del programari, ha vist que era molt llarg i complex i, com a persona pràctica que és, ha anat directament a les dades quantificadores perquè així seria més fàcil programar les alertes. Per gaudir d’una bona salut afectiva, el felicitòmètre li recomanava un mínim de quatre abraçades al dia. Fàcil. Cada cop que li sonés l’alarma, l’Assua deixaria el que estava fent per abraçar a qui li quedés més a prop, fins a completar la dosi que li receptava el programari.
Ho ha provat a la feina mateix. Cap millora afectiva. De manera que, en afluixar una mica el treball, ha tornat al manual. Hi havia un “llegir més” l’ha clicat i li ha aparegut informació addicional: la durada mitjana d’una abraçada entre dos humans és de tres segons; però si es vol segregar oxitocina s’ha de superar els vint segons.
Ha reprogramat el seu Iphone de manera que l’avisés també de la durada. Solucionada la qüestió del temps sense experimentar cap millora, ha retornat al menú i ha clicat tipus d’abraçades, per veure’n la llista. La primera que se li ha obert ha estat l’”abraçada de costat”. Instruccions: un individu (normalment el més alt) posa el braç dret sobre l’espatlla de l’altre mentre aquest l’enllaça per la cintura . Aconsellat per aquells que volen experimentar la sensació de passejar per la vida acompanyats.
Desestimada. No era el cas.
Després ha fet un doble clic a l’abraçada “de tot cor”. De durada superior als vint segons. S’usa per donar la benvinguda, per recordar vivències passades, per acomiadar-se amb ganes de retrobament. Beneficis: pot augmentar els nivells d’alegria, despertar l’ empatia o manifestar amistat profunda, tendresa o amor. Contraindicacions: aquest tipus d’abraçades, no desitjades, poden provocar mals físics i psicològics.
Descartada. No sabria com programar les alertes.
La tercera que se li ha obert ha estat “l’abraçada complerta a distància zero”. Durada mitjana: vint minuts. Contraindicacions: de vegades, es pot segregar tanta oxitocina que pot acabar despertant desig de possessió o violència.
De cap manera. Res de riscos. Ha tornat a les instruccions i no ha vist cap tipus d’abraçada on no hi hagués contraindicacions.
A la nit, quan la son se li resistia, ha pensat que hauria d’esperar al proper Mobile World Congress a veure si la tecnologia ja havia aconseguit incorporar el violenciòmetre i proposava solucions afectives sense danys col·laterals.