Tens un núvol al cervell

A l'Ambrosi Gli el cap li feia mal. Anà a veure la fetillera Astruga, portadora de benestrugances. Podia pagar-li una bossa d'euros en bitllets grans. Li quedaria el compte bancari més escurat que el cos angulós d'una reina malparida, multioperada, fibrada, fiblaire i desdenyosa.

-Tens un núvil al cervell.

-Núvol, voldràs dir.

-No em corregeixis. L'endevinadora sagrada sóc jo.

-D'acord. Què haig de fer?

-Plorar cada llàgrima que el composa.

-Però...això són mots. No em dones cap ungüent ni cap loció ni cap altra solució?

-Bé, tampoc vull diners. A vegades em ve un núvol d'amabilitat i faig la feina gratis. Això sí, un talladet l'anem a prendre i pagues tu, hahaha!

-I puc venir, amb el núvil que tinc?

-És humil, el teu núvil, es comportarà. A la cafeteria t'asseguro que no ploraràs. No demanaré cap entrepà ni un suc de taronja natural, hahaha!

-Espera, que vaig carregat de quartos. On els guardo?

-En el núvil, precisament, hahaha!

-No capto...

-Si et palpes la part posterior de l'orella esquerra hi notaràs un granet central. El prems i se t'obrirà la clepsa. Al núvil hi tens una caixa forta. Després es tancarà de cop.

-Com és que vius, rius i escrius, Astruga, tan immillorablement?

-Hahaha, tu què saps què anoto i vomito! O...ho has tafanejat, Ambrosi Gli?

-Em temo que sí.

-Ah, caram, aleshores el núvil és pitjor del que em pensava.

-Té remei, doctora? Perdó per aquesta estupidesa estereotipada.

-Ets un mediocre espieta. Ara ja no tens un núvil. Tens un núvol vulgar i superficial en un testa normaleta.

-Ai, vull curar-me'l!

-És el que hi ha.

-No és resposta, això, Astruga, desgraciada!

-El teu núvol et ve d'un ensenyament involutiu. Saps què?

-Que no em guariràs?

-El teu núvol et demana a crits que siguis imaginatiu i te'l sanegis tu. Jo me'n vaig, que espero la visita d'una tal Clitemmenestra que no sé què diu que li passa amb un complex complex que la pertorba...I és que, estimat Ambrosi Gli: tots tenim nuvolades, coi! Es tracta d'això. Tens un núvol al cervell. Agraeix-lo com a prova per a ser millor. I brama i descarrega, caratsus!

Ella tocà el dos, amb dues gallines negres ponicanes- salvades de l'holocaust de les granges industrials- que li feien de guardabarbeta. L'Ambrosi...hauria de cercar una altra ambrosia amb el cel més descobert, sense masses suspeses en l'aire...li costava, li costava.