Tens un deute pendent amb la vida

Un relat de: Jo

Tens un deute pendent
amb la vida. Recorda-ho.

Des del dia en què la consciència et fallà
i no arrancares a temps
el flux normal de la innocència.

Tens un deute pendent
amb la vida. Recorda-ho.

T'has fet gran i pots comprendre-ho.
No ho feres bé. La vida no t'ha maltractat
tant per substituir l'amor per l'odi.
Tu ho feres.

Tens un deute pendent
amb la vida. Recorda-ho.

Sense raó, agafares la venjança i
la canviares pel desig. T'embriagares.
Mai és bona companyia la beguda.

Tens un deute pendent
amb la vida. Recorda-ho.

No l'oblidis! No fos cas
que el deute que tens amb la vida
l'haguessis de pagar amb la mort.
Recorda'l.

Comentaris

  • Realment[Ofensiu]
    Yuna | 03-02-2006

    és com tot, fins que no perds quelcom, no te'n adones de l'importa'n que era.... juguem fins al límit amb la nostra persona, sense pensar en possibles conseqüències.

    ¶:)

l´Autor

Jo

13 Relats

15 Comentaris

14159 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Doncs fixa't ara en quina cosa més indigna em volies convertir. em volies fer sonar, feies veure que coneixies els meus forats, volies arrancar el cor del meu misteri, em volies fer sonar de la nota més baixa fins a la més alta del meu registre [...] ¿Et penses que jo sóc més fàcil de tocar que no pas aquesta flauta? Dona'm el nom de l'instrument que vulguis, però per més que em refreguis no em trauràs ni un so.

HAMLET, III, 2