Tens nom de pluja

Terra i aigua, núvol i arbre.
essers diferents que units donen fruit,
i que abraçats poden fer creixer
colors i tendreses.

Avet

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Simplement encantador, fantastic.

... Ets. Plena d'arrels que saps retratar en els teus imprescindibles relats localistes -algun dia la teva comarca t'ho haurà de reconèixer, recarai!- i de branques que s'enfilen fèrtils des de la tija del teu potent vocabulari poètic.
I quan la poesia s'escola entre aquests solcs fecunds, surten meravelles com aquest lament estremidor sobre el cos evanescent, el lleu i esmunyedís, tan lleu, contacte del cos amant sobre el propi cos deslliurat al frec voluble, tal la pluja dels dies d'estiu grisos que ens evoquen en la seva indòmita desmesura l'erm paisatge de l'hivern.
Tot hivern és son que en el seu letàrgic repòs espera, en la seva muda vetlla, la primavera que des de la memòria passada no concep la necessitat del futur, del futur tanmateix inevitable.
Aquesta és la qualitat de la terra. potser els homes i les dones ho oblidem, en la crua i freda sessió del guaret obligat, però els xamans, els sacerdots i els poetes ens parlen. Sí, ¿qui ho diria? El poeta. la poeta, els poetes.
Un petó, poeta,
franz

quant d'amor, quanta tendresa austera brollen d'aquests versos.

Em trec el barret, poetassa!