Cercador
Tens el got de llet
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Neguitós sempre, et lleves. Tens tot el moviment. Tens tant moviment que els mitjons són massa lents i les sabatilles qui sap on paren i podrien jugar a parar i no et trobarien al pis del mig ni al de dalt, sinó a la cuina.
Has de prendre un got amb aigua tèbia amb un raig de llimona, per costum imposat. T'hi estàs més segles que un mil.leni i amb una cullereta pesques els pinyols que descuradament he deixat caure en esprémer la fruita manualment. Potser expressament , pel joc.
Si no t'afanyes, s'arriba tard. Tard o d'hora t'ho dic. Millor t'enregistro l'avís en una cinta i a passar-la tantes vegades com les que el cervell, cansat, s'activaria per disciplinar-te.
Tens el got de llet escalfada. Si vaig despistada, bullint. Bullint és el més habitual. Al got digues-li tassa amb forma de tigre que vol ser simpàtic, batejada tres cops: Tassa Mufassa, Cua Nansa i Tigre Toni. Durarà poc, escarbotada i esberlada. Ja te l'he dibuixada a la llibreta dels records i l'has pintada amb retoladors.
Hi afegeixes pòlvores de cacau, a la llet. No vols que miri. Et poses directe a la boca una cullerada sense desfer. El meu reny vol volar, desplegant les ales. Haig d'enregistrar també aquest avís al CD de la cançó enfadosa.
Hi suques galetes rodones i cruixents. O crispies força industrials. T'hi barrejo müsli i flocs de coco i avellanes sense torrar. I cues de panses. I doncs, què et penses? Equilibro. Jo, equilibro?
Tens el got de llet, el que dura més de tot. Es refreda, es manté el nivell. Desapareix el menjar i el got amb la llet inalterable, esperant l'ordre. La llet!
L'entrepà ja l'has triat, vols que l'entrepanejat comenci amb "f" i rius perquè no sé si és formatge o fuet.
Puges a fer el pipí (no diguis "pípi", que no duu trenes!), et rentes les dents d'aquella manera i et rentes la cara de cap manera.
Un cert residu de dentrifici sempre fa de piga estranya i no vols que te'l tregui amb babaies. Amenaça total.
Per fi, surtim cap a escola.
A vegades, a vegades....en tornar a ser a casa...a la taula...a la taula....
hi tens el got de llet!
Has de prendre un got amb aigua tèbia amb un raig de llimona, per costum imposat. T'hi estàs més segles que un mil.leni i amb una cullereta pesques els pinyols que descuradament he deixat caure en esprémer la fruita manualment. Potser expressament , pel joc.
Si no t'afanyes, s'arriba tard. Tard o d'hora t'ho dic. Millor t'enregistro l'avís en una cinta i a passar-la tantes vegades com les que el cervell, cansat, s'activaria per disciplinar-te.
Tens el got de llet escalfada. Si vaig despistada, bullint. Bullint és el més habitual. Al got digues-li tassa amb forma de tigre que vol ser simpàtic, batejada tres cops: Tassa Mufassa, Cua Nansa i Tigre Toni. Durarà poc, escarbotada i esberlada. Ja te l'he dibuixada a la llibreta dels records i l'has pintada amb retoladors.
Hi afegeixes pòlvores de cacau, a la llet. No vols que miri. Et poses directe a la boca una cullerada sense desfer. El meu reny vol volar, desplegant les ales. Haig d'enregistrar també aquest avís al CD de la cançó enfadosa.
Hi suques galetes rodones i cruixents. O crispies força industrials. T'hi barrejo müsli i flocs de coco i avellanes sense torrar. I cues de panses. I doncs, què et penses? Equilibro. Jo, equilibro?
Tens el got de llet, el que dura més de tot. Es refreda, es manté el nivell. Desapareix el menjar i el got amb la llet inalterable, esperant l'ordre. La llet!
L'entrepà ja l'has triat, vols que l'entrepanejat comenci amb "f" i rius perquè no sé si és formatge o fuet.
Puges a fer el pipí (no diguis "pípi", que no duu trenes!), et rentes les dents d'aquella manera i et rentes la cara de cap manera.
Un cert residu de dentrifici sempre fa de piga estranya i no vols que te'l tregui amb babaies. Amenaça total.
Per fi, surtim cap a escola.
A vegades, a vegades....en tornar a ser a casa...a la taula...a la taula....
hi tens el got de llet!
Comentaris
-
nena el got de llet[Ofensiu]montsepema | 09-04-2012
cada matí passai igual és un estress perquè tot vagi alhora, que a vegades penso que si falto jo que passaria
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436351 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com