Tens Bluetooth?

-És clar que t'estime. Ja ho saps.
-Aleshores que et passa amb mi?, perque alguna cosa et passa. Hi ha una falta de connexió evident entre nosaltres. Abans manteniem una comunicació molt més fluïda.
-Què vols dir?, però si sempre estem junts, sense separar-se ni un instant, sempre connectats, i és això justament el que m'està asfixiant, necessite un poc de temps per mi sol, per estar amb els amics, per ...

PC no ha pogut acabar la frase. L'USB s'ha aixecat de la cadira, ha agafat la carpeta, i s'ha dirigit cap a la porta del bar. Avui encara està de més mala llet que de costum -pensa el PC - tan sols li demane una mica d'espai personal. PC no s'explica perquè han d'estar sempre units, sense separa-se ni un instant per tant d'intercanviar qualsevol tipus d'informació. Ella l'està asfixiant i ell no sap encara com farà per deixar-la.

El PC també ix del bar de la facultat. Ha quedat amb el el ZIP, el RAR i l'MP3. Han de començar a pensar què faran per al treball de Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació. Encara no saben per on començar.I després de l'última "cagada", ja no tenen marge. El professor TIC els ho va deixar molt clar aquesta vegada:

- L'objectiu del treball és elaborar un material didàctic en format multimedia que siga aplicable a l'aula. S'haurà d'entregar en CD o DVD amb el nom del treball i el dels membres del grup. Per descomptat, es valorarà sobretot l'originalitat del treball, donat que, hi han molts materials d'aquest tipus al mercat, però, o no són adequats per a l'edat dels xiquets, o simplement no serveixen com a material didàctic. Espere de tots vosaltres uns treballs d'un alt nivell, sobretot dels que van suspendre el primer treball, que s'ho juguen tot en aquest.

Sí. En PC i els seus amics van suspendre el primer treball. En realitat van ser l'únic grup que va suspendre el treball. Havien fet una presentació en diapositives que s'havia d'exposar en classe, sobre l'impacte de la publicitat en l'educació dels xiquets i la influència de la sobreestimulació visual en l'atenció dels nens. Havia quedat perfecte: amb gràfics, dibuixos, videos, música, etc. Quan el treball ja estava gairebé acabat en ZIP i en RAR van tindre la mateixa idea ( per alguna cosa són bessons):

-Per què no comprimim l'arxiu per a que ens càpiga en una memòria externa? Així no malgastem cap CD.

La idea en principi no els va parèixer malament ni a ell, ni a l'MP3, l'altre component del grup. Així que comprimiren l'arxiu i van anar a classe disposats a fer l'expicació. Els altres grups van fer unes presentacions molt bones, la veritat, però la seva no es quedava enrere. Van eixir amb ganes perque sabíen que també tenien una bona presentació. Van connectar la memoria a l'ordinador de l'aula i des d'allí un canó projectaria la imatge. De sobte, es va a escoltar a la classe:

Sóc graciós, divertit,
sóc genial i tothom s'enfada molt amb mi.

Shin-chan!!


Sóc un nervi que no para en tot el dia,
i no deixa de picar.
...

El canó reflectia per a tota la classe ( i per al professor!!!) la imatge d'un nen d'uns quatre o cinc anys amb el pantaló baixat i ensenyant el cul, que dirigia als espectadors, menejant-lo d'un costat a un altre, per deixar ben palés la meravella de cul que tenia. El seu ridícul també va quedar palés. ZIP i RAR van compirimir l'arxiu però a l'hora de passar-lo a la memòria s'equivocaren i per compte d'enviar l'arxiu Slogan enviaren l'arxiu ShinChan.

-Per on comencem? - va dir en PC a la resta de components del grup.
-Sobretot hem de pensar alguna cosa original - va dir l'MP3.
-Clar, però que? - van dir alhora el ZIP i el RAR, que sempre pensaven el mateix.
-A veure, primer hem de trobar un tema i després ja buscarem com fer les apicacions didàctiques al voltant d'aquell. El més important és implicar als nanos, que estiguen motivats. Penseu en quant anaveu vosaltres a l'escola. El que millor apreníem era allò que ens motivava més.

Així van estar una bona estona donant-li voltes per a veure si tenien una bona idea. Cadascú ho intentava d'una manera. L' MP3 escoltant música, com sempre. El ZIP i el RAR donanven voltes per la casa i el PC va anar cap a la cuina a fer una cafetera perque la vesprada seria llarga.

-I si fem una presentació d'instruments musicals amb suport visual i de so? Així també ens serveix per a l'àrea d'educació musical.- va exclamar l'MP3, mentre es llevava els cascs de les orelles.
-Però d'això ja hi han molts materials i hem de ser originals, ens ho ha advertit el professor TIC -va recordar el PC
- Jo ho sé. L'originalitat serà que la presentació serà interactiva. Podem utilitzar una pissarra digital. Aquestes pissarres són tàctils, així que els més petits que encara no saben llegir, tan sols hauran de tocar amb la mà un instrument per a que es reproduisca el so d'aquest instrument -va aclarir l'MP3.
-Quina ides més bona MP3. I a partir d'aquesta presentació després podem fer moltes més activitats com relacionar cada so amb el seu instrument i a l'inrevés, escoltar obres completes d'algun instrument, relacionar els instruments amb grans músics, seguir la música per mitjà de musicogrames reflectits a la pissarra, ...
-A mi també m'agrada la idea, però ( odiava ser sempre ell, el que mirava el costat negatiu de les coses, però si sols les pensava ell, que havia de fer?), d'on traurem nosaltres una pissarra digital?

Uns trenta minuts més de de música, voltes per la casa i café.

-Ja està! El nostre cosí té una tenda d'informàtica li podem demanar que ens en porte una -van dir ZIP i RAR alhora.
-Sí, i com la paguem? - va dir el PC amb l'optimisme que el caracteritzava.
-No l'hem de pagar sols l'hem de demanar, després li direm al meu cosí que diga a l'empresa distribuidora que no hem quedat satisfets amb el producte.
-I això funcionarà?
-No ho sé, però ho intentarem.

Almenys ja sabien com aniria el treball, ara sols calia començar a treballar en ell, però van quedar per a un altre dia. En PC va baixar de la seua habitació després que s'en anaren els seus amics, i es va trobar amb són pare al menjador.

El pare de PC és anglés li diuen SPYWARE. Treballa a l'oficina. Tots els dies quan s'aixeca fa una ràpida avaluació a la seva vida. Tots els dies pensa el mateix. La seva vida no va bé. Ho té tot. Però no va bé. A Anglaterra les coses li anaven millor. Es sentia molt més lliure que ara. Casat. Amb dos fills. Feina. Sense futur. Ni ambicions. Ni projectes. Ni esperances. Ni il·lusions. Simplement s'engega cada matí. I s'apaga cada nit. Sempre buscant a la vida dels altres alguna cosa que el motivara més que la seua pròpia vida.

L' SPYWARE es preocupa molt pel PC. No vol que envie el seu futur a la merda per gandulejar. Per això li ha comprat un ordinador d'última generació, i l'ajuda ( de vagades més bé, molesta) en tot allò que fa referència a la informàtica.

- Com va a la universitat?
-Bé.
-Bé i ja està? Tu i els teus amics aneu a les classes, no?
-Sííí -contesta PC amb desgana.
-Quan comencen els examens?
-En febrer.
-I com és que jo no et veig estudiar?
-Perque encara falta més d'un mes per als examens i ara estem acabant tots els treballs.
-Treballs, treballs... això no serveix de res.
-Però tu que sabràs, si no has anat a la universitat?
-Sé més del que et penses fill...
-Sempre estàs igual, eres de la mafia? Deixa'm en pau.

Al cap d'una estona...

-Quantes vegades has parlat amb els teus professors?
-...
-Quantes hores estudies a la setmana? Quines assginatures prefereixes?
-...

I així fins que entra la mare. Pacificadora omnipresent. La mare del PC es la FIREWALL. També es anglesa com el seu marit però es conegueren i es casaren quan els dos ja estaven a Eivissa. FIREWALL és feliç ací. Té tot el que vol. Està casada. Amb dos fills. Feina ( és dependenta d'una tenda d'electrònica). Ambicions. Projectes. Esperances. Il·lusions. Sempre sap al següent pas. Endavant. Sense deixar que cap intrús faça malbé la millor època de la seva vida.

-Que passa ací?
-El pare que no em deixa tranquil. No puc tindre cap intimitat vol saber tot el que faig , cada passa que done.
-És que no puc saber amb que ocupes el teu temps?
-Prou. No vull sentir ni a un ni a l'altre fins que jo no ho diga. PC, no tens res a fer ?
-Sí mare, vull acabar d'enllestir un treball que estic fent.
-Doncs acaba'l. A les deu en punt sopem. I tu vine cap ací que vull parlar amb tu.


SPYWARE acaba sense enterar-se de res i esperant que la seva dona no s'enfade molt amb ell.

En PC puja a la seva habitació. Mentre puja les escales va pensant que li dirà a l'USB quan li toque per telefon. "Mira, USB, no ens enganyem, tu i jo, no tinguem bluetooth, no ens acabem d'entendre junts. Cadascú busca una cosa diferent en la nostra relació, així que el millor serà que ho deixem, serà millor per als dos." Sí. Li dirà això exactament.

L'endemà PC està un poc desanimat per tallar amb l'USB. A més pensa que la veurà cada dia a la facultat. Ha quedat amb els amics per continuar fent el treball. El ZIP i el RAR s'han presentat amb una pissarra digital que els ha aconseguit el seu cosí ADSL. La tenda de l'
ADSL és molt coneguda i funciona molt bé. Et pot conseguir qualsevol cosa relacionada amb la informàtica o les noves tecologies, i a més ho fa ràpidament, encara que per a ser sincers els preus són exagerats. És un bon noi, no és la primera vegada que ens fa un favor.

Els altres han notat ràpidament l'estat d'ànim del PC i l'han animat. No ha calgut preguntar-li a què es deu. Ja ho saben. La relacio entre ell i l'USB no li estava fent gens de bé. Ells ja li ho havien dit vàries vegades. Li havia canviat el caràcter. Ella era massa possessiva. No hi havia bluetooth en aquella relació.

Tots quatre comencen a buscar en in
ternet imatges i sons per fer el treball. Després sols caldrà lligar-ho tot i fer una bona presentació.

Després de tot el matí fent el treball decidiren continuar l'endemà i el PC es queda a l'aula d'informàtica de la facultat. De sobté s'encen la llum de la pantalla del seu mòvil. Algú que està a l'aula d'informàtica intenta connectar-se amb ell a través del bluetooth. Ell accepta l'invitació i també es connecta a veure que li envia el misteriós emisor.

-Hola. Em diuen Wireless. No em coneixes però m'agrades molt.
-Hola . Qui eres?
-Sols vull dir-te que m'agrades.
-De què em coneixes?
-De veure't de tant en tant a l'aula d'informàtica. Jo també vinc molt per ací.
-Jo no et puc dir si m'agrades si no sé qui eres.
-Jo ho sabràs en el moment adequat.

Aleshores PC va veure al seu mòvil que Wireless s'havia desconnetat. A l'aula podien haver unes quaranta persones perfectament, així que es feia difícil poder averiguar qui era aquella persona misteriosa.

En PC i els seus amics es van passar una setmana enllestint el seu treball. Aquesta vegada es van esforçar moltíssim perquè el seu projecte anava fent-se realitat, i es feia il·lusió pensar que, amb el seu projecte, podien contribuir a l'educació dels nens ( i encara ens en feia més pensar que aprovarien l'assiganatura, per tant el curs, la carrera i que aquest estiu seria magnífic).

Va arribar l'hora de la veritat. No podia fallar res. Tot estava preparat a l'aula on farien la presentació: la pissarra digital, el sistema d'audio, etc. En PC va ser l'encarregat de dirigir la presentació mentre els seus companys anàven fent la demostració pràctica. La resta de companys van apludir al final de la presentació.

Quan eixien de l'aula després de rebre diverses felicitacions ( incluida la del professor, que els va dir: - La presentació ha estat molt entretinguda, el treball em pareix didàcticament molt profitós, i sempre s'agraeïx l'absència de culs a la pantalla") , en PC va rebre un misatge al mòvil:

-Per a mi les relacions de parella funcionen com el bluetooth: s'ha de mantenir una connexió, però sense lligaments innecesaris. Tu tens bluetooth? Creus que podriem entendrens? Wireless.

Quan va alçar el cap va veure una noia preciosa amb un mòvil a la mà, que el mirava fixament.

-Pel que em dius, jo que crec que sí. Pense exactament com tu.

S'havia establert una nova connexió. Això sí, sense cables.