Cercador
TENIU DADES DE L’AUTOR DEL “BANC XAFARDER” DEL JARDÍ DEL PALAU TOLRÀ? CASTELLAR DEL VALLÈS.
Un relat de: Antonio Mora VergésEm portava fins al Consistori de Castellar del Vallès, una qüestió ‘menor’, l’impagament d’una quota, 15€, de la part alíquota que li pertocava a un dels veïns pels treballs de jardineria duts a terme en el patí interior que conformen les cases del carrers, Balmes, Ali-Bey, Agustina d’Aragó i Aneto, un cop feta la gestió retratava el malmès banc modernista – li convindria una restauració – que havia batejat com el ‘banc xafarder’.
N’havia fet almenys una publicació d’aquest ‘banc xafarder’ situat al Jardí del Palau Tolrà, a continuació de l’edifici, i que més enllà de la funció que se li pot suposar, servia – i serveix- com a ‘respirador’ de la planta soterrani , on hi havia el petit celler de la casa.
Tenia, i d’aquí l’adjectiu ‘xafarder’ una diguem-ne funció molt particular, des del celler de Can Tolrà, es podien sentir amb absoluta claredat les converses que es mantenien en aquell banc apartat de la casa, situat al començament del jardí, considerat a priori doncs, un lloc on poder parlar amb ‘discreció’.
Em plantejava – i ho faig extensiu ‘urbi et orbe’ – l’autoria de la seva particular ornamentació, i atenen el fet que tenim a Castellar del Vallès alguna mostra de l’excel·lent treball del mosaïcista i escenògraf modernista, Lluís Bru i Salelles (Ondara, la Marina Alta, País Valencià, 1868 – Barcelona, 1952), us sembla possible que fos ell l’autor?.
Descartem a l’ Emili Sala i Cortés (Barcelona, 22 de febrer de 1841 - la Garriga, 7 de juny de 1920), autor l’any 1877 de l’edifici de número 43 del Passeig de Gràcia, que adquiriria l’any 1903 Josep Batlló i Casanovas (Barcelona, 29 d'abril de 1855 - Barcelona, 10 de març de 1934), que l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852[2] - Barcelona, 10 de juny del 1926) va dur a terme una reforma integral entre 1904 i 1906. L’arquitecte va canviar completament la façana, va redistribuir els envans interiors, va ampliar el celobert i va convertir el seu interior en una autèntica obra d’art.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
N’havia fet almenys una publicació d’aquest ‘banc xafarder’ situat al Jardí del Palau Tolrà, a continuació de l’edifici, i que més enllà de la funció que se li pot suposar, servia – i serveix- com a ‘respirador’ de la planta soterrani , on hi havia el petit celler de la casa.
Tenia, i d’aquí l’adjectiu ‘xafarder’ una diguem-ne funció molt particular, des del celler de Can Tolrà, es podien sentir amb absoluta claredat les converses que es mantenien en aquell banc apartat de la casa, situat al començament del jardí, considerat a priori doncs, un lloc on poder parlar amb ‘discreció’.
Em plantejava – i ho faig extensiu ‘urbi et orbe’ – l’autoria de la seva particular ornamentació, i atenen el fet que tenim a Castellar del Vallès alguna mostra de l’excel·lent treball del mosaïcista i escenògraf modernista, Lluís Bru i Salelles (Ondara, la Marina Alta, País Valencià, 1868 – Barcelona, 1952), us sembla possible que fos ell l’autor?.
Descartem a l’ Emili Sala i Cortés (Barcelona, 22 de febrer de 1841 - la Garriga, 7 de juny de 1920), autor l’any 1877 de l’edifici de número 43 del Passeig de Gràcia, que adquiriria l’any 1903 Josep Batlló i Casanovas (Barcelona, 29 d'abril de 1855 - Barcelona, 10 de març de 1934), que l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852[2] - Barcelona, 10 de juny del 1926) va dur a terme una reforma integral entre 1904 i 1906. L’arquitecte va canviar completament la façana, va redistribuir els envans interiors, va ampliar el celobert i va convertir el seu interior en una autèntica obra d’art.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407584 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.