TENINT L’HORRAC DE FISCAL, LA CRISTINA NO NECESSITA ADVOCAT.

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina
TENINT L’HORRAC DE FISCAL, LA CRISTINA NO NECESSITA ADVOCAT.

No vull prejutjar el cas però si com s’està duent a terme el procés judicial. I encara més enllà d’això la batalla campal que hi ha entre la judicatura i el ministeri fiscal. Que la judicatura està fent més o menys bé la seva feina em sembla evident – a la fase d’instrucció d’un procés judicial s’ha d’investigar fins al punt d’imputar o no aquells que prèviament han estat denunciats -. Pel que fa a l’actuació del ministeri fiscal no només és d’un seguidisme total de les consignes que li arriben des del govern espanyol, és que jurídicament és estrambòtica i ridícula.

Segons la llei el principi que ha de menar l’actuació dels fiscal és in dubio contra reo, és a dir, en cas de dubte el fiscal ha d’acusar i ha de facilitar que prossegueixi el procés, que hi hagi un judici i que el jutge dicti sentència ( els jutges hauran d’aplicar el principi contrari, el de presumpció d’innocència, és a dir, in dubio pro reo
).

En aquest cas, però, malgrat que la l’actuació de Cristina de Borbó genera molts dubtes de ser legal perquè les seves signatures surten a molts documents i perquè sembla impossible que no sabés que feia el seu marit quan utilitzava el seu nom i la seva signatura (la Cristina ha tingut una formació superior a la majoria dels ciutadans espanyols i si ella no sap el que fa quan signa és que no ho sap pràcticament ningú). Per acabar-ho d’arreglar la patètica declaració de la Cristina – que mitjans internacionals han dit que es feia la idiota – encara generen més dubtes sobre la seva actuació.

Ja veurem com acabarà la història. De moment tenim un jutge instructor que instrueix i un fiscal que fa un paper d’aferradíssim advocat defensor de la Cristina, tot i que ell cobra per acusar-la. I no només la defensa contra vent i marea sinó que, a més, es permet parlar malament del jutge instructor en uns termes senzillament flipants. Sembla com si estigués demanant a crits una sanció per part del jutge per manca de respecte.

Davant d’aquesta situació Jutges per a la democràcia ja han donat suport públicament al jutge Castro. Jo també voldria fer-ho humilment des d’aquí. I recordar que ens cal un ministeri fiscal independent, com són independents, els jutges o ho són els advocats d’ofici. Sense aquesta independència la seva funció és servir al poder del que depèn i que això sigui així fins i tot per llei és al.lucinant, no?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer