Tengo la camisa negra

Aquest estiu a Itàlia s'ha creat una gran polèmica a causa de la tergiversació de la tornada d'una cancó de l'artista Juanes, arran del gran èxit que hi ha tingut el cantant colombià, per part de joves postfeixistes que simpatitzen amb la coalició política AN (Aliança Nacional).
Resulta que aquest grup de joves canten a les discoteques aquest tema, Tengo la camisa negra, fent al·lusió a les camises negres que portaven els feixistes durant la dictadura de Benito Mussolini, i alcen els braços fent la salutació imperial per a deixar clar que és el nou himne oficiós de la nova dreta italiana.
Fins i tot un parodiador de Radio Due es permet la llicència de recrear el citat tema per a mofar-se de la situació: "Ho la camicia nera / la porto da mattina a sera / ormai puzza che accora." És a dir: "Porto la camisa negra / la porto del matí a la nit / ara fa una pudor de pena."
No puc entendre, la veritat, com uns joves italians perden el temps inventant-se bestieses d'aquesta categoria. Deu ser que no han entès res de les grans obres de les quatre tortugues ninja: Leonardo, Miquelangelo, Rafaello i Donatello. Grans creadors de la bellesa, l'equilibri i la modernitat en l'art del Renaixement. Un art, per cert, que aquest jovent ha menystingut amb accions tan penoses com la que acabo d'explicar.
Però bé, queda demostrat que ens trobem davant una nova generació de desencantats i no es diu la Generació X, sinó que són una colla d'avorrits. Després la gent s'emprenya quan els dic que vagin a la biblioteca i se n'emportin un llibre per a llegir-lo i gaudir de la cultura general.