Tendresa

Porto molt poc temps aquí i t'acabo de descobrir perque t'he vist pel forum.

M'agradaria algun dia poder ser tan bona poeta com tu, continuaré escribint per seguir aprenent i per a poder acostar-m'hi una mica més cada dia.

Agnes

Recordar amb tendresa, amb un somriure.

Un plaer llegir-te.

Petons.

Feia quasi un any que no passava per aquest racó. L'altre dia vaig obrir-lo de nou i vaig anar a "autors preferits". Tu hi ets entre ells, i ara ho he entès de nou.

Gràcies per fer volar les paraules (i 'tendresa', que és una de les preferides)

De veritat, és un relat molt tendre justament com ho indica el títol. M'ha agradat aquest relat. Gràcies.

Un salut d'ullsblaus1

que t'envolcalla en negre dolt, a l'hora que et transmet la fortalesa i l'amor d'una dona que tot i ser una desconeguda per al lector fas que la sentim molt propera.
Felicitats!
Dana

Cada mot és tendresa i transmet molt d'amor. És preciós.

Unes darreres paraules que tots voldriem poder escoltar, o saber que algú ens les dirà, quan ja haurem partit.
Molt bonic.
Moltes abraçades gypsy!

Ferran d'Armengol

ps
ja hem tornat del viatge, i ara farem vacaaaaaances, mandroooooooses, i sense RC snif, però fent nous relats, visca!
però tot tornarà al seu lloc aviat, i ens possarem al dia.

la que transmet cadascún dels teus versos.
El silenci endevé record quan algú tan especial com tu ens regala aquesta bellesa en forma de paraula, en forma de sentiment.

Gracies gypsy per formar part de la meva vida, de la vida d'aquest raconet, de tots els que hi formem part.

T'estimo.

Thaïs

Crec que aquest poema, a banda d'una gran dosi de sinceritat, d'implicació personal, ens fa el bell regal de la contenció, d'una execució discreta, sense estridències, i per això més admirable. Dedicar un poema a qui ja no es troba entre nosaltres, a qui sabem que jo ens pot escoltar, exigeix precisament grans dosis de naturalitat, de versemblança. Altrament, el que es pot caure fàcilment en una mena d'histerismem poètic mal d'empassar.

Crec que, en el teu cas, has sabut moure perfectament els ressort de la paraula, per tal que aquesta ens dugués tota l'emoció que vibra en el poema. En el punt exacte.

ens ensenya a viure

Transformant l' essència del record,
en alè de la natura.
renaixent en forma de boira o núvol.
i el record esdevé suor i llàgrima alhora.

Avet

...cd cop que llegeixo els teus versos despullats i plens de nuesa...

Gràcies, zíngara, d.

PS: el darrer poema, que ja endega, junt amb "Devessall de vassall", un nou projecte (Apocalyptica ja ha conclòs):

La poesia elegíaca pot caure fàcilment en la hipèrbole: tantes emcions a flor de pell en l'absència de la persona estimada, o admirada, fan sovint caure en l'excés. No és el cas d'aquest poema que té la factura aparentment senzilla, la diàfana precisió i la profunditat que últiament ens regales sens falta.
Un regal de silenci dins els mots.
Una abraçada,

franz

Tendre. És un bon adjectiu per a qualificar el teu poema. És una mirada serena transmesa amb elegància, defugint el drama. I amb una aparent senzillesa que li confereix una dolça bellesa. Llegir-te és agradable.

homenatge més bonic! Es un poema curull d'admiració i enyorança. Un dels teus poemes que més m'agrada.
Una forta abraçada .
Nonna_Carme

M'he dit, "aquest no, que va de morts!" I me n'he anat a 'Solstici...'
Resulta, però, que abans d'acabar ja m'imaginava la desgràcia! I no és cap retret, gitaneta. Sols que JA SÉ QUE EL TEU TEMA PREDILECTE ÉS... EIXE! (Almenys en aquesta pàgina. Com el meu és el de SEX-HUMOR).
Hala! Res més, excepte SALUT I REBOLICA!

i la tendresa no semblen compatibles. I en canvi
La meva germana ha perdut, ara per Sant Joan, una amiga valenta en un accident de muntanya, en un malaguanyat allau (encara hi ha força neu als pirineus aragonesos).
Sembla talment que tu la coneguéssis i hagis escrit, per ella, aquest poema.

i ara la mort i la tristesa
són decorades de tendresa
per aquesta gran poetessa
que a la dona valenta escriu
per recordar-li de la vida el caliu

petons gypsy!

ix.

el dolor, reconec l'absència, reconec la tendresa que descobreixes quan més els necessites. Son poema, son mots, però mai seran oblit, perque ens n'hem apoderat i formen part del nostre ser.

Gràcies per incitar aquests records, gràcies per la tendresa.

Una abraçada.

M'agrada aquest poema, és simpàtic, fa de bon veure...

Una dona valenta que ens deixa... La mort no perdona!! Tot el que comença té un final...

Crec que està bastant bé el poema: el seu inconvenient és la longitud, hauries hagut de fer-lo més llarg, trobo... A més, el fet que no rima, no sé no sé...

Però és una joia ben boniqueta. Felicitats!!