Tendresa

Un relat de: gypsy

La mort et va robar l'alè,
et va deixar estesa en el marbre
dels qui transiten dins el silenci.

Ara, ets pluja que ens xopa,
t'albirem en dies opacs
i ens arriba una tendresa
de tu, un amor irreductible

ens recorda que
vares existir en el cos
d'una dona valenta,
que no va voler viure
esclava de res ni de ningú.

I ara ets poema ingràvid
en els mots d'un altre,
que segueix estimant-te
més enllà de l'absència
profunda del teu devenir.


gypsy

Comentaris

  • Agnieszka | 03-09-2008

    Porto molt poc temps aquí i t'acabo de descobrir perque t'he vist pel forum.

    M'agradaria algun dia poder ser tan bona poeta com tu, continuaré escribint per seguir aprenent i per a poder acostar-m'hi una mica més cada dia.

    Agnes

  • indefinida | 11-08-2008 | Valoració: 10

    Recordar amb tendresa, amb un somriure.

    Un plaer llegir-te.

    Petons.

  • Cau de lluna | 11-08-2008

    Feia quasi un any que no passava per aquest racó. L'altre dia vaig obrir-lo de nou i vaig anar a "autors preferits". Tu hi ets entre ells, i ara ho he entès de nou.

    Gràcies per fer volar les paraules (i 'tendresa', que és una de les preferides)

  • és preciós...[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 14-07-2008 | Valoració: 10


    De veritat, és un relat molt tendre justament com ho indica el títol. M'ha agradat aquest relat. Gràcies.

    Un salut d'ullsblaus1

  • Trist poema...[Ofensiu]
    DANA | 14-07-2008 | Valoració: 10

    que t'envolcalla en negre dolt, a l'hora que et transmet la fortalesa i l'amor d'una dona que tot i ser una desconeguda per al lector fas que la sentim molt propera.
    Felicitats!
    Dana

  • Poema...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 14-07-2008 | Valoració: 10

    ...que retracta les dones valentes que han trobat la mort però llurs paraules estan en boca d'altres dones i d'altres homes que les hi fan servir, aquelles dones que no van voler ser esclaves de res i de ningú, que van prendre les regnes de la seua vida i van responsabilitzar-se d'ella per ser lliures. M'ha agradat. Molt bo.
    Petons de Vicent i una forta abraçada.

  • Bonic, tendre[Ofensiu]
    G.R.C. | 11-07-2008 | Valoració: 10

    Cada mot és tendresa i transmet molt d'amor. És preciós.

  • Preciós[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 07-07-2008 | Valoració: 10

    Unes darreres paraules que tots voldriem poder escoltar, o saber que algú ens les dirà, quan ja haurem partit.
    Molt bonic.
    Moltes abraçades gypsy!

    Ferran d'Armengol

    ps
    ja hem tornat del viatge, i ara farem vacaaaaaances, mandroooooooses, i sense RC snif, però fent nous relats, visca!
    però tot tornarà al seu lloc aviat, i ens possarem al dia.

  • Tendresa...[Ofensiu]
    Bianca | 07-07-2008 | Valoració: 10

    la que transmet cadascún dels teus versos.
    El silenci endevé record quan algú tan especial com tu ens regala aquesta bellesa en forma de paraula, en forma de sentiment.

    Gracies gypsy per formar part de la meva vida, de la vida d'aquest raconet, de tots els que hi formem part.

    T'estimo.

    Thaïs

  • Anagnost | 01-07-2008 | Valoració: 10

    Crec que aquest poema, a banda d'una gran dosi de sinceritat, d'implicació personal, ens fa el bell regal de la contenció, d'una execució discreta, sense estridències, i per això més admirable. Dedicar un poema a qui ja no es troba entre nosaltres, a qui sabem que jo ens pot escoltar, exigeix precisament grans dosis de naturalitat, de versemblança. Altrament, el que es pot caure fàcilment en una mena d'histerismem poètic mal d'empassar.

    Crec que, en el teu cas, has sabut moure perfectament els ressort de la paraula, per tal que aquesta ens dugués tota l'emoció que vibra en el poema. En el punt exacte.

  • la mort[Ofensiu]
    jaumesb | 30-06-2008 | Valoració: 10

    ens ensenya a viure

  • el record esdevé suor i llàgrima alhora[Ofensiu]
    Avet_blau | 30-06-2008 | Valoració: 10

    Transformant l' essència del record,
    en alè de la natura.
    renaixent en forma de boira o núvol.
    i el record esdevé suor i llàgrima alhora.

    Avet

  • Calfreds...[Ofensiu]
    deòmises | 29-06-2008

    ...cd cop que llegeixo els teus versos despullats i plens de nuesa...

    Gràcies, zíngara, d.

    PS: el darrer poema, que ja endega, junt amb "Devessall de vassall", un nou projecte (Apocalyptica ja ha conclòs):

    On cal buscar les claus que obren els teus dies càlids,
    Calma per als peus descalços quan la set crema i no hi ha calzes
    Per abeurar el diluvi callat si s'encén la foguera del nou dia
    I m'adono que la demència de no tenir-te és real com desitjar-te,
    I esdevenir corona d'espines del propi suplici per no sentir tan intens
    El buit batec que dol mentre t'espero amb la impaciència de la fruita ja madura.

  • concís dolor[Ofensiu]
    franz appa | 29-06-2008

    La poesia elegíaca pot caure fàcilment en la hipèrbole: tantes emcions a flor de pell en l'absència de la persona estimada, o admirada, fan sovint caure en l'excés. No és el cas d'aquest poema que té la factura aparentment senzilla, la diàfana precisió i la profunditat que últiament ens regales sens falta.
    Un regal de silenci dins els mots.
    Una abraçada,

    franz

  • Tendre[Ofensiu]
    Bruna Bas | 29-06-2008

    Tendre. És un bon adjectiu per a qualificar el teu poema. És una mirada serena transmesa amb elegància, defugint el drama. I amb una aparent senzillesa que li confereix una dolça bellesa. Llegir-te és agradable.

  • Nonna_Carme | 28-06-2008 | Valoració: 10

    homenatge més bonic! Es un poema curull d'admiració i enyorança. Un dels teus poemes que més m'agrada.
    Una forta abraçada .
    Nonna_Carme

  • Recollons, xicona![Ofensiu]
    rnbonet | 28-06-2008

    M'he dit, "aquest no, que va de morts!" I me n'he anat a 'Solstici...'
    Resulta, però, que abans d'acabar ja m'imaginava la desgràcia! I no és cap retret, gitaneta. Sols que JA SÉ QUE EL TEU TEMA PREDILECTE ÉS... EIXE! (Almenys en aquesta pàgina. Com el meu és el de SEX-HUMOR).
    Hala! Res més, excepte SALUT I REBOLICA!

  • La mort...[Ofensiu]
    M.Salles | 28-06-2008 | Valoració: 9

    i la tendresa no semblen compatibles. I en canvi
    La meva germana ha perdut, ara per Sant Joan, una amiga valenta en un accident de muntanya, en un malaguanyat allau (encara hi ha força neu als pirineus aragonesos).
    Sembla talment que tu la coneguéssis i hagis escrit, per ella, aquest poema.

  • els records... alguns són tristos però els podem fer tendres en els versos[Ofensiu]
    ixnuir | 28-06-2008 | Valoració: 9

    i ara la mort i la tristesa
    són decorades de tendresa
    per aquesta gran poetessa
    que a la dona valenta escriu
    per recordar-li de la vida el caliu

    petons gypsy!

    ix.

  • Reconec...[Ofensiu]
    bocidecel | 28-06-2008 | Valoració: 10

    el dolor, reconec l'absència, reconec la tendresa que descobreixes quan més els necessites. Son poema, son mots, però mai seran oblit, perque ens n'hem apoderat i formen part del nostre ser.

    Gràcies per incitar aquests records, gràcies per la tendresa.

    Una abraçada.

  • Un poema preciós.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 28-06-2008 | Valoració: 9

    M'agrada aquest poema, és simpàtic, fa de bon veure...

    Una dona valenta que ens deixa... La mort no perdona!! Tot el que comença té un final...

    Crec que està bastant bé el poema: el seu inconvenient és la longitud, hauries hagut de fer-lo més llarg, trobo... A més, el fet que no rima, no sé no sé...

    Però és una joia ben boniqueta. Felicitats!!

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2805 Comentaris

385395 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu