Tendresa

No tenen bon aspecte. Agafats de la mà s'asseuen al banquet i l'home passeja la mirada ansiosa per l'andana sense fixar-se en ningú, però pendent del que passa. Són dues figures estranyes, no estrafolàries, però sí amb un punt de diferència que crida l'atenció. Van mal vestits, estan prims, l'home, els ullets plorosos, malaltissos i la dona velats rera unes ulleres fosques. Cridarien menys l'atenció si anessin pel carrer arrossegant un carretó d'andròmines, o bé, davant d'alguna església demanant caritat. Però no, són a l'andana del metro, i el seu posat fa pensar que, malgrat l'aspecte d'indigència, vénen d'algun lloc determinat i tornen cap a casa. Cada dia agafen el metro, més o menys a la mateixa hora. Quan arriba el comboi, la seva actitud expectant canvia per un moviment decidit, l'home agafa la dona del braç, sostenint-la i estirant-la, i la condueix cap un vagó determinat, en línia recta travessant en diagonal el munt de gent que es mou endavant vers les portes.

Me'ls trobo dia sí, dia també, i sé que em vaig adonar de la seva presència de sobte amb un sentiment de tendresa que em va sorprendre. No he vist mai que es diguessin res, però sempre el veig, a ell, amatent, protegint la dona. En el moment que pugen al metro els perdo de vista. No hem coincidit mai al mateix vagó. No sé on baixen, a la meva parada no. Tinc moltes curiositats per satisfer, però no se m'acut seguir-los ni fixar-m'hi més, més enllà de la trobada casual i la mirada interessada. No se m'acut ficar el nas en les seves vides, perquè ells marquen la diferència més que en el seu aspecte descuidat, en la seva sol·lícita tendresa i confiança mútua, enmig d'una gentada de diversa procedència, llenguatges i nivells socials que va amunt i avall, capficada, cansada, protestona, o bé alegre i sorollosa.

L'home i la dona d'aspecte fràgil i malaltís amb la roba massa gran (deu ser donada), s'aferren l'un a l'altre i encaren la vida que, potser fa temps els va atropellant, sense lluita aparent ni rendició acceptada. Amb una profunda tendresa, traspuen dignitat i resistència.




Núria Carulla