Te'n sortiràs, sempre pensa que te'n sortiràs!!!

Un relat de: nadàlia
Altre cop amic et trobes en un embull. Colpejat per pensaments destructius, però no t'espantis, deixa que passi el dia, abraça la por i gronxa-la fins que com un núvol de cotó s'alci i es fongui en l'aire d'aquest dia assolellat. Respira fons, És la vida, cada respiració porta l'alè del viure en majúscules. Contempla la natura que t'envolta, els humils brins d'herba que surten de l'asfalt, a la vorera. Els ametllers florits, els primers arbres que ens mostren les seves flors delicades; qui ho diria que després es convertiran en belles i saboroses ametlles. És el miracle de la vida. Fixa't, observa les persones que passen pel teu costat, observa el seu rostre , la seva expressió, imagina per un moment les seves vides. Veuràs plançons de joventut, infants que s'obren a la vida, curulls d'innocència i saviesa alhora. Contempla també els passavolants que caminen de pressa cap a la feina, o que passegen donant voltes sobre sí mateixos, sobre els seus pensaments i sentiments....són també com tu persones que busquen, persones que es busquen. La vida sempre diuen que és dura, que no hi ha res fàcil. Et penses que no li costa al margall créixer a la vora de la carretera, voltat de fum, de soroll i tanmateix lluint la seva verdor tendra, viu en la verdor i troba amable el gris que arreu l'envolta. La natura que ets tu és més sàvia que el teu record, que la teva memòria, que els teus pensaments, realment tot plegat no ets pas tu, ets molt més que això. Puja al pujol, al cimall més alt de la carena i hi veuràs des d'una altra perspectiva. L'ametller florit que veies abans ja no es veu però és allí encara, palplantat i feliç, somriu en les seves flors. Però no el veus i dubtes de la seva presència, només la certesa d'haver passat pel seu costat en el camí t'aferma en la seva existència. Així ets tu sense la por, l'angoixa i el terrabastall de pensaments que ara són com una riuada fangosa, però sota aquest fang flueix la riera clara, dolça i lenta, lenta, com la natura que es transforma lentament, lentament, lentament, vols recuperar la presència, l'ésser lentament arrelat al flux mil.lenari de la vida, els seus canvis són lents però de seguida, diem, passem d'una estació a una altra, però ningú veu com s'esbadella una flor, com creix i es transforma el blat. I així tantes i tantes transformacions que mostra la natura que ets tu, i jo, nosaltres i vosaltres i ells. Som natura engendrada de natura, som lents de canvi però constants encara que et sembli que abandones el camí, que plegues de viure, la sava reneix en tu i l'amor que t'envolta et fa de coixí. Abraça el plor i la ràbia, i potser la deseperació, accepta-ho tot perquè també forma part de les torbonades de la natura, desl xàfecs impetuosos, de la pluja maldestre que fa malbé les collites, però al cap i a la fi tot rebrota, sempre hi ha vida, rere la capa de la mort que t'arrenques brota un nou bri que batega humil però constant...deixa't anar, respira i viu i veuràs que les collites més tendres encara estan per venir perquè sé que has sembrat al llarg de la vida i aquesta sempre traspúa entre el ciment ,l el fang i les dificultats mes pregones...Sé que ets TU...Ets i la VIDA et regala la vida i sota l'inútil de la por brollarà un pou d'AMOR.

Un petó molt fort en mom de tots els que t'estimem, natura engendrada sempre i gràcies per deixar-me escriure't aquests mots.

Comentaris

  • Magnífic![Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 23-04-2012 | Valoració: 10


    Un relat preciós que no et deixa perdre el fil en cap moment.
    Profund i al mateix temps, càlid, sencer, molt interessant.

    Una abraçada i bona diada de Sant Jordi.

    Gemma

  • Preciós[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 09-04-2012 | Valoració: 10


    Un relat que enriqueix. En vocabulari, en expressions, en sentiments... però, per sobre de tot, per la teva riquesa com a persona.

  • Preciós[Ofensiu]
    Carles Ferran | 29-03-2012

    Un relat pausat, profund, càlid i optimista, com a contrapunt de la desesperança que conhorta. Impressionant el lèxic, acuradíssim el ritme. I al fons la filosofia vital que ja és present a la teva bío: “La vida neix també al secà i entre les pedres, la vida empeny la vida”. Preciós.
    Una abraçada.

l´Autor

nadàlia

46 Relats

86 Comentaris

45361 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Persona a qui entre d'altres coses, li agrada escriure, tinc publicada una novel.la eròtica "L'emprovador de senyores" del 2003, de l'editorial Abadia...fa temps que assajo poemes i relats i em deixo anar amb la imaginació i les vivències com a fogar de nous temes.
Escriure, escriure , per foragitar esculls i viure el moment present.
Tinc , també, tres flors a casa, que perfumen l'estela del camí.
Una forta abraçada i moltes lectures, que n'hi ha per donar i per vendre!
La vida? neix també al secà i entre les pedres,la vida empeny la vida, fem-ho senzill!