Tempus Fugit

Ella remena el cafè lentament, reflexiva, mirant-me amb els seus ulls blaus i fent aquell somriure entremaliat que fa quan en porta una de cap.
Recordo el dia que ens vam conèixer, ara fa un any, en aquest mateix cafè, en aquesta mateixa taula. Recordo veure-la entrar i a l’instant, com per una connexió invisible, mirar cap on era jo i venir a trobar-me amb aquests ulls i aquest mateix somriure maliciós, trapella, que em van enganxar a l’instant des de les profunditats de la tupida bufanda grisa i l’abric vermell que duia aquell dia. Després de dues hores de conversa magnètica, electritzant, sorneguera, dolça com el gronxar d’una barca en una mar en calma, captivadora com una heura que s’hagués anat enroscant per les meves cames fins atrapar-me l’ànima, dues hores després d’haver-la vist per primera vegada a la vida, la penetrava dempeus, a la paret del lavabo de senyores del mateix cafè, amb passió desbocada, amb necessitat primitiva, amb desig impossible de reprimir. El record em fa somriure.
La seva veu m’acaricia les oïdes – M’agradaria saber què estàs pensant.
La miro amb trapelleria i contesto – Sí que t’agradaria, sí– Faig un silenci llarg– Pensava en el dia que ens vam conèixer aquí.
Somriu i em diu – Ja ho sabia– També fa una pausa, la punyetera, però la seva expressió perd l’aire maliciós un instant i em diu – Sempre t’he dit que sola hi estic bé. Però només ha passat un any des que et conec i ara no em podria imaginar una vida sense la certesa que en unes hores, en uns dies, et veuré o et sentiré-.
M’emociona, ho sap, no cal que li contesti. Sap com em fa tremolar les cames, com em fa cremar per dins, com em posa de creatiu quan ens excitem...
-Deixa’t de tonteries– Li dic burxant burletament- i explica’m quina en portes de cap. Suposo que no vols que celebrem l’aniversari aquí, al lavabo de senyores...-.
El seu riure engalana l’ambient tranquil del local.
-No pas!!– Diu misteriosa– Confies en mi, no? Em deixaràs fer? Tinc fantasies que fa temps que em volten pel cap-.
-Ja saps que jo, de sexe amb animals res, eh? – Faig el pallasso per controlar el desig que em crema per dins.
-He reservat una habitació. L’habitació on vam anar fa un any quan vam sortir d’aquí- Diu, mesurant les seves paraules per no donar massa pistes- Ja sé que ets meu, però avui ho seràs encara més. Anem marxant?
M’acabo el cafè d’un glop, m’escaldo la llengua, em mira divertida -N’estic ansiós. Marxem.
El viatge de deu minuts en cotxe dura una eternitat.
Condueixo atent al trànsit i puc sentir que m’està mirant, seductora, provocadora, des que s’ha posat el cinturó de seguretat. La miro amb desig, miro els seus genolls, les mitges color grana desapareixen dins la faldilla verd fosc. Sap com m’excita que es posi faldilles, com m’agrada aixecar-les-hi, com gaudeixo de resseguir amb els llavis, les vores de la llenceria que es posa per a mi.
Agafa la meva ma amb suavitat, la deposita a la cara interior de la seva cuixa, just on comença la faldilla i lentament, me la fa lliscar cuixa amunt. Els meus sentits es concentren a les puntes dels dits que van fent camí amunt, que perceben la blonda del final de les mitges, perceben la seva pell, acaricien la tela de la roba interior... la seva mà em fa enfonsar els dits al dolç, calent i tou arrodoniment del seu entrecuix. Gairebé puc percebre que la humitat travessa la tela suau...

-Ens fotrem un pinyot amb el cotxe que se’n parlarà temps- Li dic, com si la renyés, però posant cara de pallasso. Riu. M’enamora com riu.

Arribem a l’hotel. L’habitació just com la recordava, amb dues estances. Només entrar, una mena de sala d’estar espaiosa amb una zona de treball, a la paret oposada a la porta d’entrada, moblada amb una taula amb espai just per a un portàtil i un parell de documents, i una cadira d’oficina amb rodes, sense detalls, d’aquestes entapissades de gris, sense reposa-braços. En un lateral un sofà de dues places, d’imitació de pell negra, encarada a la paret oposada on hi ha una gran pantalla, muntada a la paret, conformant una segona zona “de descans”. Al fons de l’habitació, una porta a l’esquerra, que dóna a una habitació amb un gran llit doble, i al fons, tornant en direcció al passadís, l’habitació de bany, amb una dutxa d’aquestes sense plat, amb una mampara de vidre de paret a paret, amb espai per dutxar-se 4 o 5 persones a la vegada.

Tanca la porta amb dues voltes de clau. Estic expectant. Em mira amb una expressió barreja de seducció, desig, misteri i suficiència que m’encén. Ho fa volent. Em continua provocant. Estic palplantat al bell mig d’aquesta sala d’estar tot esperant les seves indicacions. Creua l’habitació caminant pausadament, sensualment, allargant l’espera, quedo hipnotitzat pel dolç moviment dels seus malucs. Em moro per aixecar-li la faldilla bruscament, arrencar-li la tanga i resseguir amb llavis i llengua, cada racó de la seva pell.
Veig intrigat com agafa la cadira d’oficina, i la fa rodar fins a situar-la davant meu, a un o dos metres de la taula, d’esquena a la porta. Em fa un gest amb el cap, acompanyat de la mà, perquè m’assegui a la cadira. Em mira entre seductora i divertida perquè veu la meva confusió total. Cerca alguna cosa dins la seva bossa, i veig que n’extreu una madeixa d’alguns metres de corda prima, color gris cendra, d’un centímetre de diàmetre, feta de fil de cotó teixit.
-Ara et lligaré els braços- Em diu – Em deixes?
-Com tu desitgis- Li contesto.

Mirant-me i movent-se, tota l’estona en actitud provocadora i sensual, busca pausadament el centre de la corda, mentre camina cap el meu darrera arrambant el seu cos al meu. S’acota i em xiuxiueja a cau d’orella –Ets meu-.

Situada a la meva esquena, acaricia el meu coll amb els seus llavis, fixa amb un dit el centre de la corda al meu clatell, mentre passa un costat de la corda per sota de la meva aixella, canvia la mà que subjecta al centre, i em passa l’altre extrem de la corda per sota l’aixella dreta. Pausadament, recupera els dos extrems de corda i me’ls passa verticalment cap el darrera, per l’encaix que fa la clavícula allà on s’uneix amb el braç. Torna a passar cada extrem per sota les aixelles, però ara fa lliscar els caps vers l’exterior, atrapant el braç pel final superior del bíceps. Agafant les cordes com si guiés un carro, fa una petita estrebada, obligant les meves espatlles enrere, atrapades contra el respatller articulat de la cadira. La corda es tensa. Comença a llaçar la corda de banda a banda, immobilitzant els meus braços amb el respatller. Els meus bíceps van quedant ocults sota endreçades passades de corda, fins que em lliga per sobre del colze, tot quedant-me lliures les mans i avantbraços. Sento les suaus estrebades de fer el nus a la corda.

Torna a acotar-se i em xiuxiueja altra vegada, a cau d’orella –Ets meu-.

Camina fins la taula, joganera, sap que la miro amb desig, intueix com d’excitat començo a estar i li agrada. Es pinta els llavis d’un vermell punyent, viu, incandescent, els seus llavis carnosos, exuberants, perfectes... se’ls humiteja amb la llengua tot mirant-me amb un mig somriure que em comunica un “ara veuràs”.
Cerca alguna cosa al seu mòbil. El deixa sobre la taula. Sonen les primeres notes i reconec la cançó a l’instant, “Ai Du” d’Ali Farka Touré i Ry Cooder. Fa una passa endavant i comença a moure sensual, el seu cos. Tanca els ulls. Deixa que les notes l’embolcallin i fa que els seus malucs es deixin dur per les corrents invisibles que flueixen del mòbil.
Balla amb una sensualitat extrema, acariciant-se el cos amb les mans per sobre la roba, amb els ulls tancats, deixa caure el cap enrere, els mugrons se li marquen a la camisa, està excitada, tot ballant va girant fins donar-me l’esquena, s’acaricia les natges, es puja sensualment la faldilla, sap que em té...
Ho verbalitzo en un xiuiueig-Saps que em tens-. Somriu. Sap que els seus moviments desboquen el meu desig. La seva faldilla amunt deixa a la vista la blonda de les mitges... les natges emmarcades per la tanga...miro el trianglet de claror que es forma entre les seves cuixes i el sexe...
S’acosta. Es descorda un botó de la camisa. S’inclina endavant mesurant la distància per tenir el control. Per uns instants acosta els seus llavis als meus, em devora la boca amb passió salvatge, amb molta llengua... Li puc acariciar la cuixa... talla el petó de sobte amb una rialla malèvola. Ballant, s’acosta a la meva dreta, li acaricio la cara interior de la cuixa, a l’alçada de la blonda. Acaricio la tanga que oculta el seu sexe, amb el dit gros, percebent cada forma, cada racó sota la suau tela... s’allunya mitja passa, els meus dits s’estiren en va, ja no arribo a tocar-la... ballant es gira d’esquena i es torna a acostar. Acaricio la vall entre les seves natges... el meu dit cor s’escola per sota la tanga. Noto la calidesa llefiscosa dels seus llavis, i els seus dits que per uns instants atrapen els meus contra la seva flor mentre un sospir se li escapa descontrolat.

Em mira, em tortura amb els seus moviments i ho sap... ho gaudeix... s’acaricia el sexe per sobre la tanga, lentament, al ritme sinuós de la cançó, els dits ascendeixen pel seu pubis i desapareixen sota la tela... em mira provocativa i sospira... puc sentir el so dels seus dits acariciant el clítoris xop. Treu la mà, la veig lluir amarada de fluids, amb moviments accelerats s’acosta i em fica a la boca els dits xops d’ella. Els devoro amb delit... em besa amb passió. S’asseu a la meva falda, es descorda dos botons de la camisa, em besa, em posa el coll a la boca, em posa un pit que li xuclo, li llepo... nota el meu sexe dur sota els pantalons, mou els malucs endavant i endarrere... sento com busca refregar el seu clítoris al llarg del meu sexe, la puc agafar per les cuixes, però de cap manera puc controlar res dels seus moviments. Em besa, gemega, prem fort el seu clítoris contra mi, endavant i endarrere com si em tingués dins, els seus moviments s’acceleren...
-Em tens xopa- Em xiuxiueja a cau d’orella.
-Deixa’m menjar-te-suplico.

S’aixeca ràpid, i des de darrera arrossega la cadira on estic lligat fins a tocar de la taula...
Amb decisió em descorda els pantalons i d’una tibada, en un moviment fluid, em fa lliscar pantalons i calçotets fins els turmells i s’agenolla mirant-me el sexe erecte. Me’l agafa amb tota la mà i em masturba amb moviments ostensibles, com en una pel•lícula porno tot xuclant-me i llepant-me el gland...-Bufff estic a punt d’esclatar- li dic. Es posa en peu, gira, recolza els colzes a la taula, posant-me el cul a dos dits de la cara, em mira amb cara de desig, s’aparta a un costat la tira de la tanga i no cal que em digui res... estiro el coll endavant i li menjo cada racó, li llepo amb passió tota la vall entre les natges, el perineu, va movent els malucs perquè la meva llengua arribi a cada racó... gemega... jo panteixo... tots dos ja hem perdut el mon de vista...
Es posa en peu intentant treure’s la tanga maldestrament. S’asseu a la taula encara amb la tanga penjant d’un peu i precipitadament, amb les dues mans, acosta el meu cap al sexe.
Xuclo, llepo vertiginosament... vaig fent cercles amb el cap per mirar de donar-li tant plaer com pugui. Sento el clítoris que es va inflant, els seus fluids s’escampen pels voltants de la boca mentre menjo amb delit. Ella gemega. Prem la meva cara contra el seu cos amb les dues mans.
Sento el seu cos tensar-se en espasmes fortuïts, involuntaris, desfasats dels meus moviments.
S’incorpora, m’aparta amb presses per tenir espai per moure’s, d’una tibada es treu la camisa, s’asseu sobre meu, sento com el seu sexe calent i xop engoleix amb naturalitat el meu.
Em munta amb contundència, a ritme ferm, gemegant el meu nom, mentre sento com tiba del llaç, per alliberar-me.
-Necessito sentir les teves mans - em gemega...
Trigo uns segons a deslliurar-me de la corda, desesperat, maldestre.
Amb les mans, per fi, lliures li engrapo les natges uns segons acompanyant els seus moviments, gaudint del desitjat tacte de la seva pell, però desseguida li passo els braços per sota dels genolls, tot engrapant-li les natges des de sota... Ara sóc jo que fa anar i venir els seus malucs, ella amb els genolls amunt per fer mes profunda la meva presència dintre seu, amb les seves mans al voltant del meu coll per no caure enrere.
-Em corro... no puc...-encerto a dir gairebé al mateix temps que els espasmes del meu sexe omplen el seu interior d’escalfor i èxtasi.
Gemeguem els nostres noms, ens movem fins a l’extenuació, fins que el ritme va decreixent i ralentint com una vella locomotora que s’atura entre xiulets i núvols de vapor.
T’estimo – Li xiuxiuejo.
T’estimo – Em xiuxiueja.
Ens quedem allà panteixant, esgotats, xops de suor i fluids, embolcallats en petons silenciosos, abraçades tremoloses per la intensitat del sentiment, maldant perquè l’univers sencer s’aturi en aquell instat, i el temps passi a ser una punyetera llegenda, un conte per nens, una idea que l’oblit ha engolit i ha enviat als racons més foscos de l’existència.
El moment s’evapora ràpid... per donar pas a més moments...
Al final, això és la vida, un llenç esquitxat de moments, bons, dolents, fantàstics, reptes, decepcions... un regal... tot el que realment tenim... tempus fugit.