TEMPUS FUGIT

Un relat de: Miquel Pujol Mur
Damunt el seu cos, tou i càlid al mateix temps, jugo, millor dit juguem, el dolç i frenètic ball de l’amor. Noto les seves dolces formes. L’aroma de la seva pell quan destil·la el perfum del sexe. Escolto les seves paraules picares i desimboltes. El seus moviments s’acoblen amb els meus com una dansa passional sense fi.

Quina és la paraula adequada: desig, amor, purament sexe, o la formula de reproducció creada pels déus i millorada per la ment humana. No ignoro, però m’agrada. Durant el profund moviment del meu òrgan dins el seu un estrany moment ens inquieta. La llum de la tauleta il·lumina el petit rellotge. Les agulles són quietes. Ninguna, fa cap moviment per lleuger que sigui.

Però no vull despertar, no vull sortir-me en aquell moment, i resto quiet, però en total vigor dins el seu refugi. Tot és quiet, ella no es remou, jo no em bellugo portat pels sentiments i les voluntats enceses. Guaito la seva cara quieta, com les agulles del rellotge. Els seus ulls són clucs i una lleugera humitat mulla les seves parpelles, producte del seu anhel de sentir.

El rellotge és quiet. Només el seu palpitar íntim contra el meu membre. Sento la força del meu desig endinsat en el seu dolç receptacle. El rellotge, ella i jo quiets, mentre esperem el despertar del moviment del comptador de temps i el salvatge brogit del nostres sentits.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: