Tempus Fugit

Un relat de: DJG
És curiós el temps...depén d'alguns dies, volem que aquest passi volant: quan tenim un examen molt difícil, quan anem al metge i ens ha de donar el resultat d'una prova realment arriscada, quan hem quedat amb algú i no podem parar de notar aquell nus a la panxa...Sempre hi ha moments en els que desitjaries que el temps passés ràpid i fugaç. Però, també hi ha aquelles tristes vegades en les que desitjaries que l'inexorable pas del temps s'aturés, encara que només fos per uns instants i que ens deixés disfrutar segon a segon d'un preciat minut: quan el noi o noia del que estàs enamorat t'està mirant, quan veus una preciosa posta de sol o fins i tot quan desitjaries poder passar més temps amb una persona estimada i a aquesta, el temps se li escapa de les mans a la mateixa velocitat que la seva vida. Curiós curiosíssim...sempre m'he obsessionat per la tonteria del temps. Poder-lo controlar seria genial. Em noto tant impotent a vegades quan em trobo enmig d'una situació difícil i no puc aconsseguir que passi de pressa, que desaparegui en qüestió de segons...de la mateixa manera que ho fa l'aroma d'un bon pastís de formatge o, de la mateixa manera que desapareix el soroll d'un vell tren de despedida. Per què? Per què ha de ser així? seria tan bonic poder quedar-te per sempre aturat en el temps...poder gaudir d'aquella posta de sol que mai vas ser a temps de veure, poder fer-li aquell petó a aquella persona just al moment exacte, poder despedir-te d'algú de qui mai vas tenir temps d'estimar suficienment.
D'alguna cosa n'estic segura: per molt que passi el temps, per molt que aquest vell company inexorable, repetitiu i fugaç mai perdoni a ningú, sense excepcions i s'emporti amb ell alegries i tristors, ningú (ni tant sols ell) et treurà mai l'aroma d'un moment, d'un minut, d'un segon, d'un instant. Disfruta'l.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer