Temptar l'estima

Un relat de: llamp!

En un silènci recelós
de camps sembrats,
de núvols a la deriva,
he decidit temptar l'estima
de qui sent temors
o té dubtes sensats
sobre la inèrcia de la vida.

Serà la frisança
amb què sedueixo
o l'ànsia desfermada
amb què desespero...

que sospeso l'avantatge
d'obrir nous horitzons.
Em reportarà dignitat?
Vull reciprocitat,
adquirir bagatge,
conèixer gent a forfollons
i dir la veritat.

Crec que tot vindrà,
Crec que tot vé al seu temps,
amb naturalitat, sense seny,
amb la força bruta de qui empeny
amb voluntat d'entrar.
La gràcia gira als quatre vents
encara que siguis al Montseny.

Comentaris

  • Assonant però no per això menys sentit[Ofensiu]
    deòmises | 12-04-2008

    Gràcies pels teus versos, d.

  • Montseny[Ofensiu]
    drocera | 01-11-2006

    M'ha fet gràcia això del Montseny. Sí que és cert, sí, que aquí la "gràcia gira als quatre vents", també;)

    Malgrat a la introducció dius que no ens mirem gaire la rima, m'ha agradat: no és rima perfecte (d'aquella que es fa pesada), però té molt bon ritme, no hi ha cap paraula que desentoni; i encara ho reforça la rima que de tant en tant deixes caure a final d'algun vers.

    M'ha agradat. És una bona reflexió de la vida ;)

    Salut i a reveure!