Temptacions

La setmana vinent tindrem la trobada amb tots els monestirs de la comarca. De nou vindrà a ajudar-nos la Remei, la cuinera de la congregació femenina veïna. Aquesta vegada seré jo qui estaré amb ella. En previsió, l'any passat ja em vaig fixar en com hi col·laborava el germà Anselm, mirant-los per un petit forat a la paret de la cuina sense que em veiessin. He de ser fort i no deixar-me vèncer per la temptació, em dic contínuament mentre recordo l'episodi de fa un any. "Ja veuràs el que farem", li deia la Remei a l'Anselm picant-li l'ullet. I continuava a cau d'orella: "A mi m'agrada fer-ho directament damunt del marbre. Primer s'ha de treballar amb les mans, veuràs com a poc a poc va responent. Després se li ha de donar calor posant-la a dintre". Des del meu amagatall tenia poc angle de visió, però vaig sentir-li dir que no l'havia vist mai tan gran i dura, que es veia incapaç de posar-se-la a la boca. Per evitar problemes aquest cop canviarem el rellotge de sorra per un cronòmetre digital perquè crec que la massa del pa de pessic va estar massa temps al forn, motiu pel qual ningú va poder-la tastar. I comptarem totes les racions per no menjar més del compte, a diferència de l'anterior trobada on vam acabar ben tips. Ai, que Déu em doni temprança per no fer cap mos en omplir les safates.