Temps

Vaig confiar en els primers petits granets de sorra que desordenadament queien dins la gàbia de vidre. Marcaven el ritme, em demanaven paciència, volien fer-me creure que podrien curar-me les ferides. Un a un, els vaig veure passar, semblaven riure's de mi. Es buidava l'esperança i s'accentuava la derrota.
Davant del rellotge, vaig entendre que havia perdut el temps.