Temps

Un relat de: somnisdecolors
Et lleves amb el sol del matí i no pots més que pensar que aquest serà un bon dia. Però deixa’m dir-te un secret: Són suficients 30 segons perquè surtin el núvols.
També són 30 segons el que pot durar un “ja no t’estimo”, també són 30 segons el temps necessari per sentir “has perdut el bebé”, també són 30 segons el temps que pot passar des de que veus la corba fins que t’has sortit de la carretera i seran 30 segons el temps necessari per informar a la teva família de que has mort.
Sembla poc temps no? Però pot ser, els següents 30 segons de la teva vida no els podrà curar ni el propi temps. Pot ser, 30 segons et canviaran una vida sencera.

Comentaris

  • temps d'or[Ofensiu]
    ales de foc | 25-05-2016 | Valoració: 9

    el temps és un tresor. Segons o minuts o hores. Hem de gaudir-ne al màxim

  • I potser...[Ofensiu]
    Lecram | 23-05-2016

    trobarem 30 segons per llegir el teu magnífic relat i ser conscients del preciós i valuós tresor que és el temps i la necessitat d'expremer en la nostra vida cada segon.

    Una abraçada ben forta

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

somnisdecolors

23 Relats

37 Comentaris

18033 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Nascuda en un petita illa del mar mediterrani,
illa repleta de somnis i normalment bones intencions.
Vaig arribar aquí un bon migdia -per ser més exactes, com diu la meva mare, a l'hora en que circula l'electricitat 220 (14.20)- era un fred Gener d'un bon any 1995.
La meva infància ha estat lo millor que podia demanar, sempre envoltada de gent que m'estimava i em mimava. Les anades a cercar caragols o esclata-sangs, amb el pare i l'avi; les coques fetes amb la mare i l'àvia; i les jugades amb els germans i cosins.
L'adolescència, bé encara no l'he acabada de passar, però el camí que ja n'he recorregut no ha estat de lo més fantàstic, encara que he tingut molts bons moments i moltes bones companyies. He tingut la mala sort de comptar amb una malaltia que hem va acompanyar durant tot un any, però que vaig aconseguir superar. En realitat pot ser ha estat sort i tot, hem vaig fer forta, valenta, lluitadora, i vaig aprendre a entendre a les persones amb malalties i no només a compadir-les.
Vaig comptar amb la mort de dues persones estimades, el món s'hem desfeia a les mans, però en realitat això també m'ha ajudat a fer-me encara més forta.
Vaig aprendre que l'estimació o amor, no li pot a tot, que les relacions que tu creus perfectes poden ser perilloses. Però jo, durant aquest temps de pujades i baixades, vaig tenir la necessitat de convertir-me en una persona optimista, per tant, crec que cada baixada ens aporta un nou valor i més energia per tornar fins a dalt. No vull que us quedeu només amb les baixades... He pogut, i tinc la sort de poder gaudir d'uns amics i amigues fantàstic, elles ho son tot per jo, són qui més saben de jo i de la meva vida, del que m'agrada i el que no suporto; amb qui passo més temps i els millors moments. I ara, sempre que puc intentar xalar al màxim de l'oportunitat que hem van donar aquell 1995.