Temps passats

Quan estic sola, m'agrada asseurem sobre la catifa, envoltada dels mes tresors mes estimats e íntims.
Els meus escrits.
Baixo del armari la vella caixa de cartró, i gaudeixo d'aquestes estones de llibertat.Com un infant, jugant amb el que els pares no els hi deixen, aprofitant la seva absència.
Tot rebuscant, vaig revivint antigues histories. Algunes amb fan gracia, i ric tota sola de la innocència que tenia. D'altres amb recorden mals moments viscuts, pensant que allò era la fi del món, que mai podria refer-me d'aquella tragèdia. Que poc en sabia de la vida, i de quines menudeses en feia un drama. Encara recordo amb el cor encongit, la opressió al meu pit, reprimint el meu plor, perquè ningú sabes que passava una pena.
Altres amb recorden algun d'aquells estats d'exaltació que produeix l'enamorament. No volia oblidar res d'aquella vivència que amb semblava única e impossible de repetir-se mai. Escrivia cada mot, cada impressió, petits detalls, per no oblidar res. Inclús intento, fent un esforç, recordar aquella cara, que ara se'm presenta borrosa i desdibuixada, per poder entendre perquè amb feia sentir allò. Sorprenent-me de com vaig poder retenir tota aquella informació, que ara ja no te cap importància.
Alguns els recordo amb afecte. Histories boniques, detalls plens de tendresa, roses seques dins un full, l'envoltori d'algun sucre, amb porta dins un cafè ja oblidat, on ens dèiem senzilles i tendres paraules, volent que fossin d'amor. On el cor se'ns accelerava al lleu contacte de les nostres mans, i sortíem contents, pletòrics, imaginant que havíem fet un gran avanç. Arribant a casa sense gana, esperant anar a la habitació, per poder escriure lo viscut, per no perdran cap detall, anhelant el que vindria, sols pensant amb ell. Esperant el moment de tornar-lo a veure, i desitjant que ell sentis el mateix, tenint por de no ser corresposta.
Finals tristos, d'altres alleujadors. En cada historia escrita pel meu jo, amb sembla veure-hi una altre persona. Els sentiments, les sensacions, no es poden retenir per sempre dins els escrits, es van esvaint lentament, fins que una altre historia incipient acaba amb l'ultima gota de la anterior, per donar pas a noves i diferents vivències amb d'altres persones, que marcaran mes o menys la teva vida.
Algunes et marquen negativament i encara que la ment te les va fent oblidar, mai podràs fugir del tot, ni esborrar aquella ombra fosca al teu cor, quan ho recordes.
N'hi ha però que no s'obliden mai i al rellegir-les, les recordes amb tendresa, però ja no les sents, encara que ja mai ni podràs ni voldràs oblidar del tot.