Temps més enllà.

Temps més enllà.



Temps més enllà
dels vidres de la finestra.
La porta oberta.
M'agrada respirar la pluja.
Respirar l'olor de terra neta
si no fos pels homes...
La pluja tot ho vesteix
de gran fertilitat.
Ara que plou el temps
es gronxa a l'hamaca.
Tot restà suau i tranquil.
Un somriure humitejat
per les gotes de pluja.
En silenci per no
trencar la cançó.
L'encens lentament
va escampant la
seva bufanda
per tota la casa.
Els rellotges s'aturen
rendits davant
de la bellesa.
les gotes de pluja
semblen joies
damunt de la terra,
a la vida.
Els arbres s'extasien profundament.
Amb la pluja s'entendreixen
les ferides, dels mots un esqueix,
el poema fertilitzat a des dir...
Les teulades emplujades.
Les flors amb la nuesa
a punt de florir.
La mar sembla una gibrella
de cristall, plena a vesar.
La pluja s'enduu la
virginitat del poema.
Visca l'abraçada.
La besada als llavis
humits de pluja.
El bosc és un altar de vida
sense consagrar res,
només vida i més vida.
La pluja té la força
de la feminitat...
L'aigua ressegueix les valls
amb la força dels seus rius.
Uneix continents pels
camins del mar.
I retorna sempre als camins
que li han estat robats.
La pluja sempre és un
esclat de vida,
menys quan surt de mare
que llavors pot ser de mort.
Amb la pluja floreixen
velles espines de sant Jordi.
I antics somriures que
ja no tenen el seu florir.
Cos mullat, cos acariciat.
La boira embolcalla el far.
Si plou i fa sol, la platja
sembla un joier de cristalls.
Quan era petit em deien
que la pluja eren llàgrimes del cel.
encara sóc petit...
però sé que el cel no plora,
el cel només és el
barret de la vida,
o un dels barrets...




onatge