Temps de silenci.

Hi hagué un temps,
on la teva ombra,
romania en el meu pensament.

Un temps de crida,
a una tímida tendresa,
ara ja fosa i esvaïda.

Un temps passat,
que deixà pas al silenci,
pels mots encreuats i
els malentesos sense sentit,
que silenciaren una amistat.

Avui, per camins diferents,
perseguim els mateixos anhels i,
lluitem per la mateixa utopia.

Però, lluny i enmig d'aquest silenci,
el pas del temps ofega i enterra en l'oblit
aquella amistat sorgida, a l'atzar, una nit.