Temps de resistència

Un relat de: Jam Malson
En Pol entra al consultori.
—Bon dia!
—Bon dia! —diu la doctora, asseguda darrere la taula tot feinejant a l'ordinador.
Quan en Pol és a prop de les dues cadires just davant la taula, la doctora li diu:
—Seieu, seieu. Digueu-me, Pol, què us passa?
—Doncs miri, doctora, tretze anys de presó per a l'Oriol Junqueras, dotze per al Jordi Turull, dotze per al Raül Romeva, dotze per a la Dolors Bassa, onze i mig per a la Carme Forcadell, deu i mig per al Joaquím Forn, deu i mig per al Josep Rull, nou per al Jordi Cuixart i nou per al Jordi Sànchez. I a mi, de tan roïna injustícia, em fa mal tot el cos.
—Bé, Pol, i em podríeu dir com és aquest dolor?
—Perdoni'm l'expressió, doctora, però és calcat al que se sent quan algú t'etziba una forta puntada de peu als pebrots.
La doctora fa una breu ganyota.
—Així, Pol, el dolor que sentiu, diríeu que és profund i paralitzant?
—No, no, no! De paralitzant, res de res. Tot el contrari. És un mal tan punyent que em venen ganes d'arrencar caps com qui arrenca cebes. M'explico?
—D'acord, Pol. I aquest dolor, el teniu sovint?
—Cada vegada que sento parlar de “la Constitución, el Imperio de la Ley y la Justicia”. Aleshores, penso en els presos i les preses polítiques i ja hi som.
—Doncs... crec que ja ho tinc. He de dir-vos, Pol, que el dolor que sentiu no és d'origen físic, més aviat toca fibra sensible. Vos, Pol, esteu profundament indignat en veure gent innocent tancada a la presó i això us provoca aquesta mena de dolor.
—Per la indignació?
—Sí, Pol, sí, per la indignació. I quan teniu aquest dolor, feu alguna cosa per apaivagar-lo?
—Home, sí. Crido i renego davant del televisor.
—Doncs, no n'hi ha prou amb això. Heu de treure la indignació fora de casa. Escolteu, Pol: Poseu una estelada ben gran al balcó, aneu a totes les manifestacions per la llibertat de les preses i els presos polítics i voteu República Catalana i Països Catalans. Fent-ho així, ja veureu com aconseguim alliberar aquest dolor. Pol, no hem de perdre mai la força ni l'esperança!

Comentaris

  • Autèntic[Ofensiu]
    LAURA | 07-04-2020 | Valoració: 9

    Entretingut i divertit

  • Tonny Ken, un comentari gens original[Ofensiu]
    Jam Malson | 06-04-2020

    Tonny Ken, aquest mateix comentari l'has fet a altres autors. Et repeteixes més que l'allioli. Només una cosa a dir: siguis una persona o un robot, no serà pas cap ofensa si algun dia algú et diu que tens serradures dins del carbassot.

    Jam Malson

  • thank[Ofensiu]
    tonny ken | 06-04-2020

    This is a great thing, I think everyone feels this information is very valuable, thank you ps5 release date

  • Tota la raó...[Ofensiu]
    Romy Ros | 04-04-2020 | Valoració: 10

    M'ha agradat el teu relat contestatari, no cal que ens oblidem dels temes que teniem pendents abans que ens arribés aquesta pandemia: els presos polítics, les injustícies, la pobresa, les desigualtats socials, la banca sempre guanya... crec que tenim el tinter plé! de temes pendents... i amb la pandemia alguns sortiran més a la llum.

    "Heu de treure la indignació fora de casa."

    Estic d'acord amb tu i amb la doctora!
    Una salutació cordial!
    Romy Ros.-

  • A mi també em passa[Ofensiu]
    Canela fina | 03-04-2020 | Valoració: 10

    A mi també em passa aquest dolor que sents, potser que vagi a cal doctor...però ben mirat, si poguessim sortir de casa a cridar altre cop per la llibertat seria més fàcil suportar-lo.
    M'ha agradat molt, semblem una societat monotemàtica i ara tot és coronavirus, doncs no, ells encara estan presos i a nosaltres ens manen els mateixos de sempre.
    Una abraçada ;)

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

245 Relats

297 Comentaris

141035 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!



SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************



PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.



1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.



I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.



Si ens volem lliures, fem-ho! #MakeAMove