Cercador
TEMPS DE FRED
Un relat de: montserrat vilaró berenguerQuan jo era una nena petita i tornava de l´escola, els mesos d'hivern era ja quasi fosc al carrer. Havia de passar per una fàbrica, que sempre fumejava la seva xemeneia, feia bona olor de carbó o a mi m ´ho semblava. També hi treballava el pare d´una meva amiga i a vegades i entràvem a veure'l, però el soroll dels telers n'eixordava i corríem i corríem fugint al carrer. Llavors jo l´acompanyava fins a casa seva una mica més avall seguint la vella carretera. I coses de nenes llavors ella tornava enrere i m´acompanyava un tros carretera amunt fins a mig camí de casa.
Llavors tot era planer, jo somiava en el Nadal, en què arribarien els dies de fer cagar el tio, d´anar amb el meu avi a buscar molsa i vesc al bosc. També de triar un arbre ben bonic per poder guarnir-lo amb boletes i cintes. Jo creia en fades en follets en dones d´aigua i sempre que passaven prop d'una balma on el meu avi em deia habitaven dones d´aigua, sempre mirava de reüll per si veia alguna, inclús alguna vegada em va semblar entreveure un follet enmig d'una arbreda. Era una nena filla única i ara em dono compte amb molta imaginació .
Recordo molts Nadals bons i un de molt dolent, del que no vull recordar ni he parlat mai en els meus escrits, perquè quasi un accident s´emporta el meu pare allà a on no torna ningú, era un dia vint-i-quatre a la tarda.
Però no és d´això del que volia parlar, volia parlar de la màgia dels nens petits.
A l'arribar a casa m´esperava l´avia amb el berenar, la llar de foc encesa , la bona flaire del sopar i el fred de fora.
Recordo abans d´anar a dormir omplir una bossa d´aigua calentona pels peus, i els contes de la iaia , la mà fresqueta de la meva mare al front quan estava malalta i tenia febre i els jerseis bonics que la meva tia feia per mi.
Records de temps passats que no tornaran mai més però servo dins meu.
Llavors tot era planer, jo somiava en el Nadal, en què arribarien els dies de fer cagar el tio, d´anar amb el meu avi a buscar molsa i vesc al bosc. També de triar un arbre ben bonic per poder guarnir-lo amb boletes i cintes. Jo creia en fades en follets en dones d´aigua i sempre que passaven prop d'una balma on el meu avi em deia habitaven dones d´aigua, sempre mirava de reüll per si veia alguna, inclús alguna vegada em va semblar entreveure un follet enmig d'una arbreda. Era una nena filla única i ara em dono compte amb molta imaginació .
Recordo molts Nadals bons i un de molt dolent, del que no vull recordar ni he parlat mai en els meus escrits, perquè quasi un accident s´emporta el meu pare allà a on no torna ningú, era un dia vint-i-quatre a la tarda.
Però no és d´això del que volia parlar, volia parlar de la màgia dels nens petits.
A l'arribar a casa m´esperava l´avia amb el berenar, la llar de foc encesa , la bona flaire del sopar i el fred de fora.
Recordo abans d´anar a dormir omplir una bossa d´aigua calentona pels peus, i els contes de la iaia , la mà fresqueta de la meva mare al front quan estava malalta i tenia febre i els jerseis bonics que la meva tia feia per mi.
Records de temps passats que no tornaran mai més però servo dins meu.
l´Autor
464 Relats
1635 Comentaris
322106 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquèa dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.
Últims relats de l'autor
- FÀBRICA DE PARAULES
- NAGHIB MAHFOUZ I KHAN EL KALILI
- L´ELEFANT D´EGIPTE
- TROBADA AMB ISIS
- ELS COLOSSOS DE MÈMNON
- DE LUXOR A ASSUAN
- LES QUATRE PASSAREL-LES I EL NIL
- AEROPORT DE LUXOR
- UN AVIÓ DE CINQUANTA ANYS
- COSIR AMB ELS MORTS
- MARISCADA AL CAIRE
- ELS ULLS DEL NIL
- Somnis d’ estiu
- MALEÏT TRETZE
- Sant Jordi