TEMPS DE CULTIU

Un relat de: lamariadecanroca
Eren els anys quaranta, i els pagesos de gairebé tots els pobles de les Garrigues preparaven els camps per a la sembra dels cereals.
En aquells anys, acabada la Guerra Civil espanyola, a la comarca, que ha viscut des de temps molt llunyans per a comerciar del fruit de les oliveres les quals proporcionen l’oli que dóna molt de prestigi a tota la comarca, també s’ hi sembrava cereals.
Cereals per a les persones, ja que es cultivava blat, amb el qual un cop mòlt s’elaboren uns panets casolans, petits i boníssims. Llàstima que tot d’una s’acabaren. S’havia acabat la farina.
No obstant això, els homes, en arribar a casa el primer que fan és començar a llaurar, femar i adobar la terra. Ja és setembre i a l’octubre, el més tard novembre, han de sembrar.
Primer el blat a les feixes més obagues, les més frescals. Es necessiten bones collites per a cobrir les necessitats de persones i també dels animals que queden...
En ser una terra molt aspra, sempre s’ han emprat mules, per llaurar ja que són animals molt forts.
Amb les terres ben preparades ja poden començar a sembrar. Amb un sarró penjat a l’espatlla ple de gra els homes comencen la sembra. Fa goig de veure com sembren a grapats amb una mestria que embadaleix a dones i canalla quan se’ls miren.
Sembren el que els farà falta per tot l’any: civada, sègol, ordi i com hem dit, el blat Ara només queda esperar que plogui i amb sort que caigui una bona nevada que faci saó. Després ve la sega, cosa que ja he explicat.
I ...llavors...llavors... per mi, l’apoteosi !
El temps de batre...!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: