Temps de colors

Hi ha temps per a colors de tota mena : a la primavera cridanera, a l’estiu calent del sol, al hivern de fred blanquinós... i també a la tardor amarronada.

I és que la tardor arriba, com qui no vol, amb castanyes i moniatos, amb panellets i bolets,amb molses fent catifes i amb olors de colors que es passegen pels carrers i per la pell.
Venen reculant des de les muntanyes, els vermells i els marrons. I tot ho impregnen i tot ho abasten, els veiem o no.

Abans que caiguin les fulles i deixin el tronc despullat a l’espera de nous dies, elles ens mostren l’última de les seves cares, si cap, la més bonica, no fos que les oblidéssim en la grisor de tantes mans atrafegades i de tantes feines que no acaben mai.

I el cas és que gairebé totes acaben al terra, trepitjades o escombrades, barrejades amb deixalles , trencades i fetes malbé fins desaparèixer... pobretes, si ho sabessin que acabarien així !

Però com que no ho saben,tornaran de nou la propera tardor, a penjar-se dels arbres, a caure fetes colors i a recordar-nos que tot comença i que tot acaba, en un cercle inacabable de mort i de vida , de no res i de tot.

Glòria Vendrell i Balaguer