TEMPOS FUGIT

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Avui a la tarda he tingut la visita de la meva néta. Té setze anys i el món al davant.
Com sempre ha entrat després de trucar el timbre com una exhalació. Sempre corre i sempre riu.
Va carregada de motxilles llibres el casc de la moto i abrigada amb mil capes de roba que es va traient de mica en mica com si és treies capes de fulles de seva . Ho deixat tot tirat al sofà i després sempre fa el mateix es dirigeix a la cuina i obre la nevera, sempre cerca si he fet algun pastís o tinc alguna gormanderia per picar.
Jo celebro li agradi menjar ,en mirar-la és tota alta i prima i ningú diria el que arriba a cruspir i penso que és una sort, quan veig tantes coses per la televisió sobre l ´anorèxia i la bulímia, que celebro que sigui de mena prima com el seu pare, el meu fill .
Però no vull parlar de tot això o potser si, perquè al mirar.l'amb la seva cabellera llarga de to rogenc, els seus ulls de color verd i les seves interminables cames, penso és una noia que fa goig i el meu orgull d´àvia surt i bavejo mirant-la. Però avui he vist que les modes en vestir totes tornen ,en contemplar les botes tan altes que duia, les mitges de xarxa com les que porten les ballarines i la faldilla curta.
Nadia li he dit, et vull ensenyar una cosa, vine la he agafat pel braç i l'he portat a la meva habitació, he tret un vell àlbum de fotografies i allà hi era jo als anys seixanta, setanta, amb una faldilla curta mitges de xarxa de color vermell i la meva cabellera arrissada fins a mitja espatlla.
Iaia com has canviat ha dit , sorpresa, que diferent et veus ara!.
Si Nadia, li he dit, jo també havia tingut setze .´Tempos fugit "bonica li he dit
Penso si a ella com a mi, li han dit té unes cames maques!
Però la bellesa de la meva néta està en el seu interior, no sabeu com de bonica pot arribar a ser i entenimentada.

Comentaris

  • Bonic relat[Ofensiu]
    Karin | 27-01-2018 | Valoració: 10

    Crec que tenen rao, els teus relats son bons però ho serien més i miressis una mica més el que ecrius, a vegades son petiteses. Tot i aixi m´agrada

  • vitalitat[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 21-01-2018

    Un relat ple de vitalitat i que encomana aquelles ganes de viure que tu mateixa vius en explicar-ho. És una pinzellada de vida, del dia a dia i molt ben explicada, amb sentiment senzill, sens adjectius innecessaris i carregosos. En això ets una mestra i cal felicitar-te.
    Però ara deixa'm ser mestre tites. Has de tenir més cura de com deixes els relats penjats a la pàgina, revisa'ls bé, o fes que algú de la família jove te'ls llegeixi abans de penjar-los. Sí, ja sé que no sempre tenim a mà algú per revisar els escrits i que tot sovint ens pot el nervi d'explicar-nos i ser llegits. Tot això t'ho dic per la teva queixa de l'altre dia al fòrum que mai no et trien cap relat del concurs. I són aquests petits detalls, no gaires la veritat, que fan desestimar algun relat als membres del jurat, la història és bona, el tema encertat, però vols córrer, i no cal. Revisa el relat abans de penjar-lo, en aquest mateix hi ha alguna coseta que no fa perdre el nus del relat, però sense aquestes petites coses, el salt qualitatiu és molt important. Això doncs, paciència i a treballar!

    Una història molt tendre Montserrat, m'ha agradat, ser avi és una experiència que cal compartir, de part d'un altra avi que també baveja, tot i que la meva néta sols té dos anys, ara com ara.

    Una abraçada

    Ferran

  • Si que té àvia![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-01-2018 | Valoració: 10

    Aquesta àvia magnífica, que descriu la seva néta amb detall i precisió i, sobretot, estima, val un potosí!. Descriure així una persona propera és propi de gent de bon cor. Montserrat, una forta abraçada!

    Aleix

  • Àvia jove[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 19-01-2018 | Valoració: 10

    Quina àvia més juvenil per a tenir una neta de setze anys! Es clar que si jo m'hagués casat als vint, també ho podria ésser i tenint en compte que, per general, els mal-fixats, em fan deu anys menys.... Docs imagineu-vos... La pega de no haver tingut descendència, per a mi, és que tinc la sensació de quedar per a llavor de patates. Precisament jo que sóc els cronista èpic de la meva nissaga. Que se'n faran dels retrats dels meus rebesavis? Tinc vuit nebots. Però és que el jovent d'avui en dia se n'en fum de tot això...
    Montserrat, ets un àvia afortunada. Talment com un arbre, les teves branques genètiques s'escampen més enllà del riu del transcorre de la vida.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

331 Relats

981 Comentaris

145190 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.