Tempo magnànim

Un relat de: llamp!

Entre cadències limítrofes amb mar i muntanya
s’estremeix el colorisme al pas d’una pianista,
de nom incognoscible i gust melindrós.

De prop s’assaonen les virtuts d’un elixir vitalista,
que somou el vespertí paisatge de calidesa
i que tresoreja gran diversitat artística i arquitectònica.

En un obrir i tancar d’ulls queda el miratge de l’excelsitud,
el cupatge del magnànim i orgullós patró de la civilització
revestit de formes insignes i tarannàs mil•lenaris.

Sou testimonis del pas del temps i de les virtuts humanes,
que en deixondir-se , neixen de la fertilitat de la mare terra
i abraonen pinzellades i floritures per copsar-ne el temprament.


____________________________

"FANTASIA" de Maya Filipic:



Comentaris

  • Notes que vibren[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-01-2012 | Valoració: 10

    Fantàstic Llamp! Aquest poema és com el ressò del pedal d'un piano en acabar de treballar. Has utilitzat unes quantes paraules llargues que ajuden molt en aquest sentit; si més no a mi m'hi ha fet pensar. Crec que tens un vocabulari molt ric i que en un poema així s'agraeix molt. Una forta abraçada, endavant amb la lluita, la força mental i el ser com ets. Fins aviat!

    Aleix