Cercador
Tempesta
Un relat de: LeithonMerda, la mare...., i punts suspensius, potser en renec mai vist a la terra, el que va durar més i el més llarg, va ser el que em va sortir aquell dia quan em vaig veure atrapat a la cuneta de l'autopista de Lleida, sol i quasi sense gasolina. Queia una tempesta més grossa que el 0-5 del 74 al Bernabéu, una barreja de llamps, trons, pedra i vent. Que he fet? Pensava jo pobre de mi que no havia fet res per tenir un destí com aquell, estava mig soterrat de pedres de la mida de una nou i sobre caient al meu cotxe nou i encara sort que ja havia plegat de la feina perquè sinó és possible que m'haguessin fet fora. Va estar caient pedra fins ven entrat al vespre i jo vaig arribar a casa als vols de quarts de nou de la nit, el cel ara negre i el meu cotxe abonyegat. Fa vint anys que treballo i mai m'havia passat aquella odissea.