Cercador


Llista categories

Tempesta i... calma

Un relat de: Àfrika Winslet

Tempesta que s'apropa,
quants segons entre
el llamp dels teus ulls
i el tro de la teva boca?

Quants segons per penedir-se?
Quants segons per refugiar-se
de la pluja del teu cel,
negra nit, núvols de xiscles,
calamarsa de plors i crits?

La lluna tremola a les meves mans
i se sent sola, estrelles amagades.

Un mar d'embravides onades
s'estimba contra el meu cor,
fent-me plorar llàgrimes salades.

I, després, ve la calma...
I, en el bassal del passat,
els teus braços abraçant-me.

Comentaris

Afegir comentari
  • el bassal...[Ofensiu]
    Capdelin | 15-09-2006 | Valoració: 10

    és el passat que lentament s'evapora, deixant rastyre de fang i algun improvisat gripau... calma... sol... però ja tornen de nou núvols a l'horitzó, preparant una nova tempesta... tu ets la revolució! i amb aquest somriure teu, no hi ha llamp ni tro que gosi atemorir-te.
    Petons i una abraçada!

  • eeei![Ofensiu]
    xaropdetu | 09-09-2006 | Valoració: 8

    no escrius pas malament ehh! felicitats! per qualsevol cosa et deixo el meu mail: xaropdetu@hotmail.com

  • Bufff... afri[Ofensiu]
    Emelkin | 08-09-2006 | Valoració: 10

    Això era una tempesta tropical!

    Felicitats per aquest gran poema, m'ha semblat... brutal! el tò de nerviosisme(mil preguntes i imatges exagerades) mentre dura la tempesta...

    i després la calma... resumida en una frase... que realment et fa pensar que ja ha passat tot... que has sobreviscut a l'immensa tempesta d'aquest poema que t'assaltava els sentiments... merci x aquest poema Afri...

    T'imitaré una mica i ressaltaré uns versos... la primera estrofa ja m'ha deixat palplantat:

    T'empesta que s'apropa,
    quants segons entre
    el llamp dels teus ulls
    i el tro de la teva boca?


    Increible, irremedieblement, si el mires als ulls, arribarà el tro de la boca, m'ha sembla genial, com tot el poema...

    i després de la tempesta del meu comentari JAJA

    arriba la calma...

    el meu patunas al nas!!(l'original i inimitable XD)

    i una forta abraçada.. va ;)

  • sense saber que dir...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 05-09-2006 | Valoració: 10

    desprès d'una tempesta sempre arrriba la calma... però en el teu poema arriva de manera lenta, amb descripcions detallades, perfectes amb un poc d'amor... d'aquell amor ple de pors...


    aquestes parts realment molt bones noia!!!!

    **
    el llamp dels teus ulls
    i el tro de la teva boca?


    I, després, ve la calma...
    I, en el bassal del passat,
    els teus braços abraçant-me.

    **

    petonets!!! segueix ;)

  • Eis!![Ofensiu]
    Flanagan | 03-09-2006

    Siii, la majoria del què escrius és poesia!! Em vaig equivocar xd.
    Molt bon poema, sobretot la primera estrofa. Hi ha coses que no entenc, però bé, els poemes són molt subjectius i el puc interpretar a la meva manera, oi? xd

    1 ptunas!

    Alexander

  • Hola!!![Ofensiu]
    Sol_ixent | 30-08-2006

    He de dir-te que ara sóc jo la que em rendeixo als teus peus i, em guanyes "de carrer" en això del poema!!

    I... és ben cert, després "un día triste nace otro feliz"!!

    Petonets, maca!!!! ;-)

  • La natura diligent ...[Ofensiu]
    angie | 30-08-2006

    ens procura molts paral.lelismes oi Afrika?.
    La tempesta amb la seva força, apassionant, et condueix pels versos, carregant-los d'electricitat i sons indiscrets, trencant la veu del poeta i esmicolant els mots sobre el paper, fent-los lliscar com les gotes de pluja pels vidres, de forma insistent i xopant al lector de l'energia que desprenen.
    La calma arriba, el temps ho col.loca tot a lloc, però el record (la tempesta) sempre fa olor de "mullat"...

    Estàs que et surts!

    angie

  • primer la tempesta[Ofensiu]
    Guspira | 29-08-2006 | Valoració: 10

    Del tot cert, tard o d'hora sempre arriba la calma i aquest poema sembla que dongui vida a les paraules tot imaginant cadascuna de les coses que escrius. M'ha agradat molt!

    Una abraçada

    GuSPIRA

Valoració mitja: 9.71

l´Autor

Foto de perfil de Àfrika Winslet

Àfrika Winslet

107 Relats

829 Comentaris

159595 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits
Biografia:
Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...



eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall

Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.


He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >