Teleadicte

Biografia:

Vaig néixer a Barcelona al desembre del 1991. Sempre m'ha agradat deixar volar la imaginació, i plasmar-ho en escrit. i he trobat en els poemes la millor manera de fer-ho, ja que és molt més que un conjunt de paraules, i em fascina la poesia.
Actualment curso 1r de batxillerat en la modalitat científica, en una escola amb nom de poeta, Costa i Llobera, on cada dia descobreixo mil coses noves i adquireixo amb comptagotes una experiència que plasmo als meus poemes.
Malgrat tot prefereixo llegir narracions!

El meu llibre preferit és la història interminable de la que vull posar un fragment relacionat amb els poemes.

Ja no poden explicar res, han perdut la parla. Per això he inventat aquest joc per a ells [...] totes les històries del món només consten de vint-i-sis lletres. Les lletres són sempre les mateixes, només en canvia la combinació. Amb les lletres es fan paraules, amb les paraules frases, amb les frases capítols i amb els capítols històries. Mira, què hi diu aquí?
En Bastian llegí:

HJKSG BVXKBJHN
GBHVIUBSJ
MZBFTQUWISGJH
AFBVBVAGG
LLABFVUYVSGHU
GBVSSGFSNBJQPV
MAKHHFPOSÇ

-Sí, rigué l'Argax sorneguerament- la majoria de les vegades és així. Però quan s'hi juga molt de temps, any rere any de tant en tant surten per casualitat paraules. Paraules no gaire enginyoses però paraules al capdavall. Espasmespinacs, per exemple, o botifarraraspall o pintacolls.
Tanmateix si s'hi juga cent anys, mil anys, cent mil anys, un dia o altre, casualment, sortirà amb tota probabilitat un poema. I, si s'hi juga eternament llavors hauran de sortir tots els poemes, totes les històries possibles i també totes leshistòries de les històries i fins i tot aquesta història en la qual precisament nosaltres estem parlant. És lògic oi?
-És horrible- va dir en Bastian.