Teke Lili (literalment)

Un relat de: DomusSilvestre
Els rumors de la City anaven plens de l'última tafaneria. Deien que havien trobat un home a la deriva per allà els mars del sud, o més enllà, gairebé a tocar el fred glacial, o bé per la Patagònia, tant se val. El cas és que el pobre home anava sobre un iceberg, que es veu que és un gran tros de gel, i havia perdut el nord. Literalment. I el seny.
El meu senyor, home de lletres, però de poques lleis m'hi va fer anar a veure el què. Mai se sap, noi! De tot arreu se'n poden treure bones històries i fer algun caleró, m'alliçonava sovint, quan la lucidesa dels primers glops el feia dirigir-se a mi en to paternalista. Llavors tot era geni. Literalment. I relats.
El cert és que quan vaig anar al port, on tots els pillastres havien pres el millor lloc, no vaig poder veure res més que l'autoritat enduent-se el pobre boig. Ell només barbotejava paraules absurdes que no vaig poder copsar. No em vaig poder estar d'admirar el balener. Algun dia m'embarcaria. Ho tenia clar, seria navegant, i llavors el futur als meus peus. Literalment, i al front, la mar.
Al tornar al despatx del senyor Edgard, vaig haver de fer ús de l'enginy i donar més detalls del pobre nàufrag rescatat, car no podia pas dir-li que m'havia encantat, badant els vaixells del port i somiant aventures.
-I què dius que deia?, em va preguntar ploma en mà.
- Teke Lili - Li vaig fer jo, el primer absurd que vaig pensar.
- Està bé Arthur, alguna cosa en farem.
I així va fer. I pocs mesos més tard, jo vaig viatjar en vaixell. Literalment.

Comentaris

  • Impuls[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-05-2017 | Valoració: 10

    El primer que se li acudeix és aquesta paraula amb so hawaià. I ell sembla que es deixa endur pels impulsos. I per què no? Talment sembla l'inici d'una novel·la de Juli Verne. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 12-05-2017 | Valoració: 10

    M' ha fet pensar en Poe i això a mi m' agrada molt

  • Tinc dues opcions:[Ofensiu]
    Montseblanc | 11-05-2017

    La primera: Pensar que el teu relat és una conjectura sobre les bases que van portar a Poe a escriure la seva novel•la. O sigui, que tenia un criat que es deia Arthur, que més tard es va embarcar en un vaixell balener i que es va inventar una paraula que en Poe va fer servir.

    I la segona opció (la que m’agrada més). Que en Poe, a partir de la informació de l’Arthur, escriurà la novel•la de la qual n’és protagonista el mateix Arthur, que a la vegada està a punt de començar a viure de veritat tota l’aventura que serà escrita... De tal manera que no se sap què va ser primer, si l’escrit o l’aventura, com si tot succeís a la vegada que la ploma ho va produïnt...

    M’ha agradat molt. Gràcies!

  • Tu sí [Ofensiu]
    E. VILADOMS | 10-05-2017

    Tu sí que en saps de treure bones històries de qualsevol banda. Literalment.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de DomusSilvestre

DomusSilvestre

15 Relats

85 Comentaris

8794 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sóc aquí més per llegir que no pas per escriure. M'agrada somriure, cosa que els meus pares agraeixen, donat el cost de la ortodòncia que van haver de pagar.
Vaig néixer el 77, i el primer conte que vaig explicar no era res més que una mentida. D'ençà, els que em coneixen de prop, no em fan gaire cas.