Tèbia com la tarda

És un poema molt desencisat, que ni tan sols mostra nostàlgia de res, que nega i rebutja qualsevol motiu d’enyorança, de vàlua pretèrita o present. Molt existencialista. Però tots (al menys els que tenim una mínima capacitat d’anàlisi) passem moments de desconcert i negació semblant. És una bona excusa per replantejar-se la vida i no acomodar-nos.

El sentiment que sents és teu, de ningú més. La ciutat, també és teva; com el poble, el dia i la nit. És un poema que desprèn una melangia encomanadissa, però que em fa pensar en la propietat del teu paisatge interior. Un bell treball. Una abraçada.

Aleix

Quan menystens la teva innocència...sóc conscient d'haver renegat d'aquesta innocència, de sentir-me avergonyida de tenir-la durant tant de temps...aquest poema inespecífic i original, marca de la casa, em commou profundament, perquè- sovint com als teus versos- m'interpel.len directe al cor, o a això que no sabem quin nom donar-li. Una abraçada

a