Te n'adones?

Un relat de: Bonhomia

Selva d'ardors,
que no em vols.

Ja no et truco,
ja tens qui et consoli,
i et recordo
que mai hem compartit un petó.

També et recordo,
posats a recordar,
que mai m'has volgut
conèixer prou,
que sempre has volgut ser la meva enemiga...
em pregunto si ho ets de veritat...

Vaig trencar la norma,
em vaig anunciar
com a amant innocent.

Potser buscaves algú més dur,
algú que et protegís.

Sense armes,
sembla ser
que jo no estic fet per a tu.

Que sóc dèbil,
que només m'alimenta el meu cor,
que tu has rebutjat
per la duresa de molts d'altres.

Estic dolgut,
i encara em guardes rencor
per tenir tan poc...

Te n'adones, ara?





Comentaris

  • ...i un 10, per aquests i molts d'altres Sergi![Ofensiu]
    Tocaterres | 17-06-2009 | Valoració: 10

    A cuidar-se*

  • Tots tenim armes[Ofensiu]
    Tocaterres | 17-06-2009

    Debilitat, feblesa, abandonament, por,... ningú se'n salva, no.

    La vida és una selva... no sempre hi ha sort , i en canvi moltes desventures. Tot i així en un racó de món, hi ha tot el reconeixement i amor merescut; no sempre és vist, no sempre és mostrat tot i ser-hi: en tu, en els altres, en qualsevol. 'Tot torna, res es perd i tot es transforma'.

    Felicitats pels teus relats i poesies, que tant del dolor com de la glòria en pots treure tant bò de tu, tot el suc de l'existència en paraules. Fins al límits d'aquestes, que com tot, també en tenen.

    Salut i fins aviat*

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514024 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.