Tauler de Joc

on els "dits" s'hi enfonsen, on les estratègies no serveixen de res, on el que val és la propera jugada, on els colors i les paraules varien a mesura que "jugues".
Fantàstics versos, atram!.
M'ha agradat la sonoritat i la imatge d'aquests :
amagat sota la pell pigada, m'encalces
pels turmells ornamentats amb esclaves de plata

Quan et llegeixo, reconec que ho faig sabent que una lectura no serà suficient, i potser per això m'agrada.

petons!

angie

Quin domini de la llengua. El Tauler de Joc me'l imagino amb paraules del diccionari, i tu, estrategicament, ens fas el Jake Mate.

;-)

Diuen que la terra bruna, en trepitjar-la, torna feliç la gent amb cor.

Diuen que el gel calma les ferides, amb el seu contacte de verb robat, ofert o demandat.

Diuen que el passat ja no existeix si no és per enfortir.

Diuen que la nit és per als amants de les bombetes.


Des de la certesa de l'enlairament infinit a la recerca de la Terra Bruna; just abans d'encendre la bombeta de l'eternitat; durant la mel adormida dels dematins; i a qualsevol hora del rellotge de pigues: gràcies.