Cercador


Llista categories

Tast al boscatge

Un relat de: rnbonet

Ella em passà primer una cama pel damunt el muscle. Semblant a l'acció del cigne que alça i abat una ala. Després, l'altra.
I vaig tenir a l'abast el sensual tall carnós sota l'arrissat borrissol vellut de seda. Aspiració profunda, gaudint de la flaire a perfum i a dona. Perboc almescat d'incògnites delectances. Mística comunió de civilització i natura.
-Tota al teu abast, la balma. Xucla'm! - gemegà.
I vaig posar-hi els llavis, sense taba. Enterbolit l'enteniment, de sobte, m'hi vaig trobar immers i perdut en encetada cova submarina. I vaig mamussar-li, golafre.. I la vaig llepar amb delectació. Amb el cinc sentits. Llengua i fenedura de tast deliciós, calent, almivarat. Amb tacte sucós, suau, tebi. Amb emanacions subtils de femella; amb talls de carn rosada, porcellana nacrada de càlids licors.
La llengua, aletejant, gaudia horitzons de nord a sud; més al sud, després. Còvecs abellidors, rierols i valls; turons i estanyols. Traslladant migranyes, inventant caminois muntanyencs sense argelagues, resseguint ruscos curulls de mel, absents d'abelles. Jo, com ós golut. Com tagarot manifasser. Garbellant il·lusions, desmai absent. Tossut, pertinaç, tossut, tossut. Ella, gentil oronella ratllant l'eretisme, una vegada. I altra. Fins degotar la frontera.
I com ens abellia a tots dos, aqueix contacte! Excitats, ens consumírem sense flama, atansats un amb l'altra, al bell mig de la pineda, damunt un matalàs de carícies i de molsa, sota una cel lluent de pregona alegria .

Comentaris

Afegir comentari
  • mira que és difícil[Ofensiu]
    gypsy | 03-06-2007 | Valoració: 10

    descriure un cunnilingus i no ser barroer, almenys una mica.
    És absolutament deliciós com ho has descrit i amb un vocabulari ric i sense impostar ni un sol mot.

    Chapeau!, tens tants registres, vols dir que no sou varies persones escrivint amb un sol nom??, jeje

    gypsy

  • animal-natura[Ofensiu]
    Nurithy | 03-06-2007

    humà-desig i plaer... i encara rememorem els nostres instints.

  • l[Ofensiu]
    ginebre | 18-02-2007

    la llengua viva!
    Silenci! l'autor pronuncia formes noves de llengua viva!!
    Ohhh!

  • Recollones bonet!![Ofensiu]
    Màndalf | 05-01-2007

    Quina descripció més fantàstica d'un cunnilingus natural (vull dir al mig de la natura).
    M'ha entusiasmat, en el bon sentit de la paraula, la descripció que fas del viatge del xuclador-gaudidor. Molt bona i imaginativa.

    Com en moltes ocasions em passa amb els teus relats, després d'assaborir-los i d'intuir determinades expressions, he de recórrer al diccionari. Per exemple no sabia que un tagarot era un falcó pelegrí. Gràcies pel teu ric vocabulari.

    I gràcies també per la indicació que feu, tant tu com en Valeri, de l'acabament del meu darrer relat de l'escaquejador. He vist que teniu raó. Hauré de demanar als "jefes" que treguin els dos o tres paràgrafs finals.

    Salut i força, amic.

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

356996 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits
Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >