Tarotant

—Doncs sí reina, com et deia, ara tinc parella. És el Josep Cardellús, el d’aquí el carrer de la plaça, dona; oh i tant que el coneixes. De tota la vida. Que estava casat amb una castellana, la Virtudes es deia. Doncs ara torna a viure a on era casa els seus pares i sí, som parella. Mira, t’ho explico. Vaig anar a veure una d’aquestes que et tiren les cartes; segur que també saps qui és de vista, és una que sempre la veus pel mercat, que porta un mocador lila al cap i tot de penjolls, saps qui et dic oi? Doncs me la va recomanar la Paquita dels pollastres perquè li vaig comentar que havia guanyat un bingo, ja t’ho vaig dir no? Doncs sí i volia saber si seguiria tenint sort i ella me la va recomanar. És molt bona, si tinc parella és gràcies a ella, que em va avisar, que si no ni me n’hauria assabentat. Vaig anar-hi el dijous perquè la vaig trucar i em va dir que dijous sí que podia i la veritat és que a mi em feia una mica de dallò però ja havia trucat i doncs, som-hi. Primer em va preguntar que quin dia vaig néixer, jo estava molt nerviosa al principi, i li vaig dir el catorze de Juny i ja em va endevinar que tenia una germana bessona. Em vaig quedar de pedra. No, si ja veuràs, és molt bona, ara t’ho dic. Em va tirar les cartes i m’anava endevinant coses que m’havien de passar perquè tenia la carta de la mort, que em va fer molta angúnia però te’n recordes que es va morir el Manolo? Sí, el Manolo, el cunyat del meu gendre. Doncs ella només mirant les cartes, va veure que s’havia mort algú. I després em va dir que tindria una relació amb un home molt proper i jo vaig pensar —tate, segur que és el Josep— perquè sempre coincidíem a les excursions del xino-xano i també és vidu com jo, així que em vaig plantar davant seu i li vaig preguntar que si em volia invitar a sopar i em va dir que sí. I espera, que també em va dir que faria un viatge —a l’estranger?— vaig preguntar-li. I em va dir que sí. Així que vaig anar corrents a una agència de viatges a veure si hi havia alguna oferta perquè si havia de fer un viatge tampoc em volia gastar molts quartos perquè ja saps que jo tinc la vida solucionada però tampoc per anar tirant els diners, oi que m’entens? Doncs em van dir que me’n anés a Roma i vaig comprar el bitllet el mateix dia. Després, li vaig dir al Josep que m’acompanyi perquè no volia anar-hi sola i marxem d’aquí quinze dies a Roma. La veritat, no sé quina màgia té aquella dona però t’ho endevina tot. Sinó com podia saber que me’n aniria de viatge i tindria parella? Ah! I espera, que no t’he dit el més gros, que em va dir que trobaria feina. I sí, sí tu. Com que m’ho va dir tant convençuda, vaig preguntar-li a la meva jove i em va dir que una mare de l’escola del Carlitus, que el vaig a buscar els dijous, necessitava una cangur i ara treballo dues tardes a la setmana que li recullo el nen i m’hi estic fins a les set; i em paguen. I clar, com que m’ho havia endevinat tot, jo no vaig gosar dir-li que m’havia equivocat, que jo no vaig néixer el dia catorze de Juny, sinó de Juliol que no sé perquè em vaig equivocar, suposo que perquè estava nerviosa i vaig pensar de que si ella que ho sap tot, no diu res, deu ser de que el meu pare quan va anar o algú del registre es va equivocar i jo tota la vida celebrant l’aniversari el Juliol i resulta que soc del Juny. Però jo a la meva edat ja no penso canviar-ho. Oi que va ser culpa d’ells? Doncs jo no perdo un matí per fer paperots que a mi m’atabala tot això.
Bé, et deixo que haig de preparar el sopar. Ves-hi eh, que t'ho endevinarà tot. Adéu. Adéu.