tardor

M'he deixat caure una altra vegada al teu 'espai'.

I aquesta TARDOR -encara que a l'estiu- l'he trobat un bon comançament a RC: vigorós i jove, sentit i entusiasta i amb un cert ritme de cançó.

Au, salut i rebolica!

Hola Amira. He llegit aquest poema de tardor, i és bastant bo.

Té algunes petites, petites carències, però se li nota la qualitat.

La tardor, efectivament, és una estació romàntica, bonica, preciosa, a la seva manera... Una melancolia dolça... Les fulles cauen però quasi totes tornaran a créixer... Arriba la pau de l'hivern... La gent es queda tranquila a casa... M'agrada la tardor, bastant.

Ja ens anirem llegint per aquí, d'acord?

En tot cas, salut i sort maca. Adewww...

... tinc ganes de llegir més sobre vosaltres prompte!

Una personeta agraïda

...Molt bonic i ple de sentiment, felicitats.
gracies per comentar-me el poema! Si t'ha agradat, potser t'agradara més "S'atura el temps", que també és d'amor però més bonic.

m'identifico amb la teva biografia. escriure és una manera d'obrir portes a mons desconeguts i depen si ho vols, perfectes per a tu.

Bruna.

M'agradat molt el teu relat. I sobretot aquesta frase: "El temps canvia. Res no es decideix".
Ho comparteixo.
Gràcies pel teu comentari al meu Relat sobre els Desconeguts.
Jo també et segueixo.