Tardor

Un relat de: fotas

Les últimes pluges van amuntonar les fulles en un racó del pati, al costat de restes de fang i un auster bodegó de records orgànics. Les rajoles colorides transmetien l'olor de la humitat d'un estiu ja difunt, i en elles, esquitxats, elements i entitats obsoletes que els veïns havien tingut a bé llançar per la finestra. I roba, afligida, que s'havia suïcidat estenedor avall i deixava en el sòl el contorn blanquinós de l'escena d'un crim. La galleda amb ansa, de gom a gom d'aigua estancada, es convertia en el context del naixement de la vida; éssers minúsculs i flagel·lats que giraven en cercles feliços en la seva immundícia. Les teules explicaven que allò ja era vell, o antic, o com sigui que diem a les coses que apreciem i que es van deteriorant. Moltes estaven fragmentades i entre elles, encara que em semblés inexplicable, havien germinat multitud de petites plantes d'un to verd castany. Entràvem lliscant en l'estació de la melangia, sense més duanes ni més peatges que aquella sensació volàtil que ens envaïa el cor. Sense més bitllet que un calendari del que algú es va oblidar, potser pensant que a la tardor les seves fulles caurien soles. Caminàvem i pensàvem més lentament, com si la densitat atmosfèrica s'anés instal·lant entre els nostres ossos i en el nostre cap. Ningú ho comentava però tots ho teníem present. S'aveïnava aquell espai de l'any en el qual es demostra qui són més forts i qui sofriran la mal·leabilitat dels mesos aspres, els quals tenen en comú la nostàlgia, el fred i la lletra E. Les coses havien anat canviant però, en major o menor mesura, seguíem sent els mateixos de sempre; amb el nostre somriure entretallat, amb el nostre etern desgranar d'hipòtesi, amb les nostres pors i amb les nostres il·lusions filtrant-se a través de les butxaques descosides. En els rails de la porta que conduïa al pati s'havia instal·lat una pinça de la roba, probable companya de caiguda d'alguna d'aquestes peces per les quals coneixíem un poc més la vida dels veïns. Incrustada però desapercebuda, permetia tancar la porta deixant la malformació justa per la qual es colés l'aire. Per aquí entraria el fred durant tot l'hivern. Més tard, allà per març, algú s'adonaria i la retiraria.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de fotas

fotas

13 Relats

18 Comentaris

12980 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Nascut a Palma de Mallorca en el primer any de democràcia, va cursar Ciències de la Informació a Madrid. Sense ganes de començar la roda, es va llicenciar després en Publicitat i Relacions Públiques. Avui treballa de creatiu en una agència de publicitat de la capital Balear.