Tardor d'absència

El teu son resta lligat al meu.
M'ho diu l'albada,
Quan es trenca i fa tardor
En els batents de la finestra.
L'amor és com les fulles;
Un cop mortes cal que deixin l'arbre
Per cavalcar els vents més freds
Fins a un oblit de pols i cendra.
Després, han d'arribar les hores blanques :
El camps gebrats, l'hivern
I una vida amb el cor quiet
Com si els batecs fossin estranys
Paisatges lunars, orfes d'esperança.
L'amor és com la sal
Que espatlla la collita si n'hi ha massa.
I tanmateix,
El teu son resta lligat al meu
Com una escalfor perduda
En el mar obert dels llençols.