Tardor ardent

Un relat de: Canela fina
Ha arribat la tardor, el vidre de la finestra s’entela dibuixant un quadre difuminat. Miro lluny, els colors es barregen harmònicament a la fageda creant un estrany ambient de calidesa freda.
M’embolico amb la manta i em calço les botes, em ve de gust amarar-me d’olor de bosc. Sento la molsa que treu el nas, les fulles crepitant al meu pas, la fressa dels arbres que es despullen amb l’oratge del capvespre. Passejo deixant-me portar per les sensacions, perduda entre pensaments profunds que s’entesten a ser recurrents. El sol se’n va deixant un color de mel que acaricia els faigs, la nit arriba per apagar el camí.
Desfaig el sender, fa fred, és un bon moment per encendre la llar de foc i retornar l’escalf als peus glaçats d’humitat. Camino decidida quan de sobte sento un recel, la sensació que algú m’observa i em començo a neguitejar, és fosc.
_Mestressa!

Una veu que em ressona, em fa trontollar.

_On vas tan de pressa?
_A casa, fa fred i és fosc.
_Vaja, pensava que potser podríem passejar junts una estona.
_Qui ets?
_El teu nou veí.
_Doncs em sap greu, nou veí, haurà de ser un altre dia.
_Doncs potser podríem fer un te, què et sembla?
_Em sembla bé.

Anem a casa meva, es treu les botes a l’entrada, em fan gràcia els mitjons de color fúcsia que porta posats i somric per sota el nas. M’ajuda a encendre la llar de foc i posem aigua a bullir, me’l miro dissimuladament, té els braços forts, se li marquen sota la camisa de quadres, es lleva la gorra i apareixen uns cabells negres amb alguna guspira blanca, absolutament anàrquics.

Prenem te i escalfem els peus asseguts davant del foc que acompanya la conversa. Quan somriu se li fan els ulls petits, les mans gruixudes aguanten la tassa, la fan desaparèixer. M’agrada.

Parlem, riem. Fem el sopar. Mengem, bevem. M’agrada.

El vi sempre em desperta la sensualitat, no hi puc fer més... em descordo un botó de la camisa i me’l miro amb desig. I és que se li fan aquests clotets a les galtes... és irresistible. Deixa la copa a terra, s’atansa lentament fins a respirar-me l’alè mentre em descorda una altre botó, i un altre, i un altre... Em petoneja els pits presos entre dues mans de roure mentre el despullo esverada, impacient per descobrir un cos ardent.

El sento com una abraçada que m’atrapa, tot ell damunt meu, és com sentir el pes de la fageda atrapant-me els sentits, olor de tardor, calidesa que embolcalla. M’acaricia la pell, sense pressa, recorrent tots els detalls i entretenint-se amb la llengua a resseguir els llavis i el clítoris, no puc evitar ejacular a la seva boca quan em masturba amb els dits mentre em menja el cony. L’he deixat amb el pit moll de plaer, em poso damunt seu per llepar-li els regalims que s’escapen i m’enfonso entre les cuixes entremaliada, buscant l’escrot amb la llengua i agafant-li amb les dues mans una cigala que es mostra absolutament erecta davant la meva boca. Gemega, arqueja l’esquena elevant la pelvis, m’excita tant veure’l gaudir així que em sento relliscar el fluix per les cuixes i ho aprofito per posar-m’hi asseguda, galopant al ritme dels batecs. M’abraça fort engrapant-me el cul, amb força, sento el meu pubis i el seu encaixats, la tinc dins meu, sencera, està bullint i just en el moment que s’atura el ritme, em deixo anar altre cop. Somriu. Em gira de sobte quan encara estic retornant per posar-me a quatre grapes, des de darrere m’agafa per la cintura i em folla, dur, fent-me rebotar el cul contra ell i em fa tornar boja. Just en el moment en que torno a mullar, m’omple de llet.

Caiem a terra, el parquet es nota calent pel foc, ja només queda brasa.
Em fa la cullereta enredant-nos amb la manta i abans d’entrar en un son profund, diu:

_Mestressa, aquesta passejada la podem repetir un altre dia, oi?
_Si vols demà al matí, veí.

Comentaris

  • Amb un bon sentit poètic...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-08-2020 | Valoració: 10

    has descrit la "Tardor ardent", tan al principi com tot el seu contingut, en l'aspecte de sensualitat d'erotisme. Com va desenvolupant-se tota la trama fins acabar en un estat molt exquisit sensual. Ai! ja voldria veure el teu rostre...per a saber com ets. Si vols pots enviar-me un gmail... ja em diràs...
    Saluts i cuita't...
    PERLA DE VELLUT

  • Gràcies[Ofensiu]
    Canela fina | 23-11-2018

    Moltes gràcies pels vostres comentaris, encoratgen a seguir relatant històries que emocionen. Una abraçada a tots els relataires.

  • Uuuummm[Ofensiu]
    Montseblanc | 23-11-2018

    M’encanta tota la introducció abans que aparegui el veí. La descripció del moment, com es va fent fosc, els colors de la tardor, les olors, totes les sensacions que sent la protagonista. I després, la trobada, també m’agrada, fins el final tan relaxant...
    Un relat que fa sentir bé a qui el llegeix. Gràcies!

  • Marta Blanc | 04-11-2018

    Mmmm molt inspirador! ;)

  • Agraïda[Ofensiu]
    Canela fina | 02-11-2018

    Jam Malson i Clara Serra agraïda pels vostres comentaris, m'encanta fer arribar sensacions, sentiments, emocions i quan ho aconsegueixo és tot un plaer, com un gran aplaudiment. Una abraçada a tots!

  • On són aquests homes?[Ofensiu]
    Sara Serra | 31-10-2018

    Jo també vull una tardor com la de la protagonista.

  • Gràcies Aleix[Ofensiu]
    Canela fina | 31-10-2018

    Gràcies Aleix pel comentari, sempre un plaer llegir-te també. Una abraçada!

  • Tardor treu banya...[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-10-2018 | Valoració: 10

    I el veí tragué la banya de fusta, la vareta ardent de llar de focs. També a mi la fresca i la humitat em fan venir gana. M'alegra llegir-te de nou, Canela! Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

48 Relats

291 Comentaris

57870 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
Generar emocions en l'altre em fa sentir bé, per egocentrisme possiblement o potser per altruisme, m'agrada que la gent del meu voltant se senti a gust. Ves a saber...
Per cert, penso continuar utilitzant accents diacrítics, em declaro insubmisa a la nova normativa