Tardor a muntanya

Ahir, la muntanya estava preciosa;
la neu, el cel, els rierols,
les fondalades amb els boscos vestits de tardor...
tot era poesia, tot era vida...
és allà on em sento viu,
és allà on hi tinc el cau,
és allà on em sento protegit;
és allà on, en definitiva sóc,
allà, hi és la vida,
aquí, la supervivència...
si algun cop he entès la diferència entre el ser i el estar,
és ara que la hi veig clara