Tarda somorta amb música

Dejuni que inspira l'infern guaridor
d'un temps que es passeja en va.
D'entre les ombres d'uns màrtirs
surt la mà que ens mou, i ens mena
cap a un paisatge tot nou.

Màscares deformades a contracor
d'unes figures que s'alcen
i dansen formant un cor.
L'arlequí bé pots ser tu, puc ser jo.
Assetjat per tothom i per ningú.

Por de sentir la coïssor de la buidor,
pànic arrebossat d'esferes,
llunes, insectes, llums i estrelles,
maquillats, disfressats i amb ales:
la màgia d'allò que anhelem ser, però no som.