Tarda somorta amb música

Un relat de: Rita O'Neal

Dejuni que inspira l'infern guaridor
d'un temps que es passeja en va.
D'entre les ombres d'uns màrtirs
surt la mà que ens mou, i ens mena
cap a un paisatge tot nou.

Màscares deformades a contracor
d'unes figures que s'alcen
i dansen formant un cor.
L'arlequí bé pots ser tu, puc ser jo.
Assetjat per tothom i per ningú.

Por de sentir la coïssor de la buidor,
pànic arrebossat d'esferes,
llunes, insectes, llums i estrelles,
maquillats, disfressats i amb ales:
la màgia d'allò que anhelem ser, però no som.

Comentaris

  • Excel·lent![Ofensiu]
    llamp! | 18-03-2010 | Valoració: 10


    I pensar de com és d'important per a mi la música... i aquells moments de la tarda, quan havent dinat engegues l'ordinador, entren els raigos de llum per la finestra de les primeres hores de la tarda i poses música... És tocar el cel amb els dits, és dir: Que n'és d'ufanosa aquesta mare terra, que ens proporciona moments tant àlgids i plens d'escalfor.

    Notòri poema el teu!


    llamp!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: