Tarda molla de setembre

Un relat de: Paula Przybylowicz Vidal
Una nota amarga de tardor a la llengua. Un tret que escampa els ocells i aquests ulls, ara tancats, es noten massa secs per plorar. Una buidor opaca i grisa, d'asfalt, de centra i carbó. Els motors lluiten per escapar, en fila i rictus immòbil. Les ànimes miren al terra brut. Entren, surten, s'arrosseguen entre arbres insípids, quasi morts. No hi ha verdor. No hi ha vida a la ciutat aquesta tarda de setembre. L'asfalt escup els ossos dels que hi caminen i aquests, desfets, gelatinosos, queden escampats en masses fosques, pudents, que s'escorren entre els forats de les rajoles.

Comentaris

  • Res més a dir[Ofensiu]

    Rellegint els meus comentaris veig que no em refereixo a ningú com a malintencionat, sinó que dic que el comentari d'on tot això ve no és constructiu, i que parla malament del meu text sense més intenció que expresar el rebuig del seu autor.

    Els bons comentaris sempre s'agraeixen, tot i que una bona crítica (d'aquestes que toquen una mica l'ego) és d'agrair molt més.

    En tot cas em disculpo per la meva falta d'humor, simplement és un tipus de comentari que jo no faria mai.

    Pau i salut, companys, i bona nit.

  • DISCULPEU LES MOLÈSTIES[Ofensiu]
    kefas | 24-03-2017

    Fa molt, molt poc que volto per aquests verals. De fet encara n’estic fent la descoberta. Els que em coneixen diuen que tinc un fort sentit del (bon) humor, amb que acostumo a interpretar les claus vitals.

    Paula, disculpa’m si t’has sentit insultada. No era aquesta la meva intenció. Pel meu caràcter potser interpreto malament alguns estats d’ànim que estan en les antípodes del meu.

    Com diu l’Israel, el que he fet ha estat un exercici d’enginy ( no sóc de lletres i potser m’he deixat algun adjectiu ) per qualificar la meva impressió amb les pròpies paraules del text. Pel que afirmes, ha sortit una mica massa fort. No sóc tan ximple com per pensar que no pot ser bell un text que tingui paraules lletges. Però el cas és que el teu no li he trobat. Segur que per la meva incapacitat d’explorar segons quins racons emocionals.

    No crec que els comentaristes hagin fet cas de la dita “Si no pots parlar-ne bé, no en parlis”. Amb els comentaris favorables que tens, el meu és l’excepció que confirma la regla.

    T’haig de dir que a mi tampoc m’agrada que titllis de malintencionat el meu comentari. Es gratuït i quan l’has escrit no tenies cap indici de les meves intencions. Jo mai m’he referit a la teva persona, tu si.

  • Copio i enganxo la meva paraula a l'Israel[Ofensiu]

    Hola Israel, t'agraeixo el comentari mediador. Per desgràcia meva, els insults no sempre venen en forma de paraules malsonants. Un comentari que no aporta res (que podria haver-ho fet, i sempre estic oberta a crítiques constructives) més que dir que el meu relat és "brut", "insípid" i "pudent", em sembla excessivament proper a la gratuïtat. Però bé, potser sóc una mica massa amant del correcte! Els comentaris benintencionats com el teu sí que són sempre d'agrair, i les crítiques constructives, com ja he dit, també.

    Un petó sincer a tu, (i a tota la gent benintencionada)

    Paula

  • KE FEM?[Ofensiu]
    Israel Satienz | 24-03-2017 | Valoració: 10

    No vull ficar-me on no em demanen (ostres... sí que vull, merda! Puto excés de temps lliure... Ha ha ha!), però si m’ho permets Paula, el controvertit “kefas” t’ha fet un comentari molt correcte des del meu punt de vista i en cap moment t’ha insultat. Que sens dubte ha estat bastant implacable, val, i que és obvi que ell no capta la mateixa bellesa fatalista que uns altres captem en el teu petit retrat de vida..., d’acord, però no t’ho prenguis com res ofensiu. Només és una visió de tantes la seva, però has estat molt elegant reconeixent-li que té un enginyós cervell, segur que ni ell s’ho esperava. Tu també el tens (i com que últimament estic d'un juganer que no m'aguanto les criaturades... per la meva part et tornaré a donar un 10 per contrarestar l'excesiva contundència del seu fulminant veredicte)

  • SEMPRE HI HA GUSTOS PER TOT[Ofensiu]

    LLàstima que en aquesta versió, tan fruit d'un cervell evidentment enginyós, hagin quedat perduts alguns adjectius pel camí. Ja seria absolutament meravellós! T'aplaudeixo company, no tots tenim aquesta capacitat per insultar tan bellament.

    Petons,

    Paula

  • HI HA GUSTOS PER TOT[Ofensiu]
    kefas | 24-03-2017 | Valoració: 4


    Del relat he agafat els adjectius i, en el mateix ordre, canviant només gènere i nombre els he aplicat al substantiu relat. Surt això

    Un relat amarg, sec, opac, gris, immòbil, brut, insípid, mort, desfet, fosc i pudent.

  • Opinió merament literària [Ofensiu]
    Israel Satienz | 23-03-2017 | Valoració: 10

    (Sense consells miraculosos contra la inconveniència de les actituds solitàries o sobre l’absència de cromatisme del teu vestuari)

    Una nota amarga de tardor a la llengua (ja salivejo la tristor) Un tret que escampa els ocells... (i el seu ressò que m’atrapa). Una buidor opaca... (quin buit més colpidor). Els motors lluiten per escapar... (el trànsit intens de les paraules a dins sentides) Les ànimes al terra brut... (un deliciós desànim) Entre arbres insípids... (assaboreixo el no res) L’asfalt escup els ossos... desfets i gelatinosos... (assaboreixo la decepció de l’existència) s’escorren entre els forats de les rajoles (i jo em dissolc en aquest bocí de melangia teva, tan ben transmesa)

  • Ah, tardes d'hivern...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 02-03-2017 | Valoració: 9

    Realment, les tardes d'hivern solen ser massa tristes i grises. Això ho has retratat molt bé: la solitud, la foscor, la frescor de l'hivern...

    Et felicito. Petons!!!

  • Compte amb la soledat massa fosca[Ofensiu]
    Mena Guiga | 13-02-2017

    Cal buscar llum, colors. Calen bones converses (sinó, no paga la pena).
    Cal ser positiu, si s'és de 'beure/veure' el mig got buit. No hi ha altra alternativa. O el món seria un càstig. Sí, està molt malalt. Però s'ha de beure/veure, també, el mig got ple. Un equilibri per viure (més que no merament 'existir').
    Abraça la soledat guaridora i creativa, necessària. Quan apareix l'altra...buscar altres soledats per tal de 'no caure', de no caure massa.
    Som sers socials, codependents. Ara: selectius. Trobar altres unicitats amb qui compartir, filosofar, riure, ...
    I, com tot: és fàcil i no fàcil.

    Endavant. Xocolata al 99 per cent i bons cafetons i pa de bones farines i núvols de sucre.

    Mena

  • Escala de colors[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 15-01-2017 | Valoració: 10



    Atenint-me a la foto que mostres, vas massa vestida de negre. Canvia el teu vestuari per colors vius, que no vol dir llampants, i te n'adonaràs que veuràs la vida, no de color de rosa, però si molt més lluminosa. Deixant de fer broma, et dic amb veu alta: tu si que vales!

  • Excel.lent descripció.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 25-11-2016 | Valoració: 9

    M'agrada molt la teva descripció. Descrius molt bé les tardes molles de setembre de la ciutat i les tardes en general. Em recorda una cançó dels Pets: "Ara fa vent, fred de ponent, les fulles seques ballen un trist compàs..." .

    Està molt bé que descriguis l'avorriment que passa per aquestes tardes, la monotonia que sol passar a les ciutats.

    No he entès això dels ossos per l'asfalt, però tant dóna.

    Ens veurem per aquí. Salut!!

  • Tardeta[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-11-2016 | Valoració: 10

    Caram, sembla que la tarda viscuda no era gaire reeixida, era una tardeta. Et felicito per la transmissió d'aquest pensament, caracteritzant les imatges que els teus ulls anaven veient. Per sort, ja som al novembre. Què tal ho veus avui? Una forta abraçada!

    Aleix

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 15-11-2016 | Valoració: 10

    Has sapigut descriure molt bé la tardor. Ens llegim

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Paula Przybylowicz Vidal

Paula Przybylowicz Vidal

25 Relats

64 Comentaris

13036 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Del 1997. Ara estudiant de filosofia.

M'entristeix la meva tendència a la soledat. No sé estar acompanyada, però de tant en tant ho trobo a faltar.

(Veient els recurrents comentaris d'ànim, apunto que no sóc una persona trista, i molt menys ho veig tot de color negre. Si algun dels meus escrits desprèn certa foscor és una qüestió merament circumstancial.)

Estaria molt agraïda dels vostres comentaris, sempre ajuden a millorar i a compartir idees.


Trobareu una mica més de mi al meu blog personal: http://paulaprzybylowicz.blogspot.com/