Tarda molla de setembre

Un relat de: Paula Przybylowicz
Una nota amarga de tardor a la llengua. Un tret que escampa els ocells i aquests ulls, ara tancats, es noten massa secs per plorar. Una buidor opaca i grisa, d'asfalt, de centra i carbó. Els motors lluiten per escapar, en fila i rictus immòbil. Les ànimes miren al terra brut. Entren, surten, s'arrosseguen entre arbres insípids, quasi morts. No hi ha verdor. No hi ha vida a la ciutat aquesta tarda de setembre. L'asfalt escup els ossos dels que hi caminen i aquests, desfets, gelatinosos, queden escampats en masses fosques, pudents, que s'escorren entre els forats de les rajoles.

Comentaris

  • Immersa en el relat[Ofensiu]
    Yanira | 06-06-2017

    Bones Paula. Volia donar-te les gràcies pel teu relat. M'ha fet sentir, posar-me en situació, vivenciar l'escena i totes aquelles emocions inherents en aquesta.
    Merci

  • Errata[Ofensiu]

    No és centra, és cendra. Disculpeu.

  • Res més a dir[Ofensiu]

    Rellegint els meus comentaris veig que no em refereixo a ningú com a malintencionat, sinó que dic que el comentari d'on tot això ve no és constructiu, i que parla malament del meu text sense més intenció que expresar el rebuig del seu autor.

    Els bons comentaris sempre s'agraeixen, tot i que una bona crítica (d'aquestes que toquen una mica l'ego) és d'agrair molt més.

    En tot cas em disculpo per la meva falta d'humor, simplement és un tipus de comentari que jo no faria mai.

    Pau i salut, companys, i bona nit.

  • DISCULPEU LES MOLÈSTIES[Ofensiu]
    kefas | 24-03-2017

    Fa molt, molt poc que volto per aquests verals. De fet encara n’estic fent la descoberta. Els que em coneixen diuen que tinc un fort sentit del (bon) humor, amb que acostumo a interpretar les claus vitals.

    Paula, disculpa’m si t’has sentit insultada. No era aquesta la meva intenció. Pel meu caràcter potser interpreto malament alguns estats d’ànim que estan en les antípodes del meu.

    Com diu l’Israel, el que he fet ha estat un exercici d’enginy ( no sóc de lletres i potser m’he deixat algun adjectiu ) per qualificar la meva impressió amb les pròpies paraules del text. Pel que afirmes, ha sortit una mica massa fort. No sóc tan ximple com per pensar que no pot ser bell un text que tingui paraules lletges. Però el cas és que el teu no li he trobat. Segur que per la meva incapacitat d’explorar segons quins racons emocionals.

    No crec que els comentaristes hagin fet cas de la dita “Si no pots parlar-ne bé, no en parlis”. Amb els comentaris favorables que tens, el meu és l’excepció que confirma la regla.

    T’haig de dir que a mi tampoc m’agrada que titllis de malintencionat el meu comentari. Es gratuït i quan l’has escrit no tenies cap indici de les meves intencions. Jo mai m’he referit a la teva persona, tu si.

  • Copio i enganxo la meva paraula a l'Israel[Ofensiu]

    Hola Israel, t'agraeixo el comentari mediador. Per desgràcia meva, els insults no sempre venen en forma de paraules malsonants. Un comentari que no aporta res (que podria haver-ho fet, i sempre estic oberta a crítiques constructives) més que dir que el meu relat és "brut", "insípid" i "pudent", em sembla excessivament proper a la gratuïtat. Però bé, potser sóc una mica massa amant del correcte! Els comentaris benintencionats com el teu sí que són sempre d'agrair, i les crítiques constructives, com ja he dit, també.

    Un petó sincer a tu, (i a tota la gent benintencionada)

    Paula

  • SEMPRE HI HA GUSTOS PER TOT[Ofensiu]

    LLàstima que en aquesta versió, tan fruit d'un cervell evidentment enginyós, hagin quedat perduts alguns adjectius pel camí. Ja seria absolutament meravellós! T'aplaudeixo company, no tots tenim aquesta capacitat per insultar tan bellament.

    Petons,

    Paula

  • HI HA GUSTOS PER TOT[Ofensiu]
    kefas | 24-03-2017 | Valoració: 4


    Del relat he agafat els adjectius i, en el mateix ordre, canviant només gènere i nombre els he aplicat al substantiu relat. Surt això

    Un relat amarg, sec, opac, gris, immòbil, brut, insípid, mort, desfet, fosc i pudent.

  • Ah, tardes d'hivern...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 02-03-2017 | Valoració: 9

    Realment, les tardes d'hivern solen ser massa tristes i grises. Això ho has retratat molt bé: la solitud, la foscor, la frescor de l'hivern...

    Et felicito. Petons!!!

  • Compte amb la soledat massa fosca[Ofensiu]
    Mena Guiga | 13-02-2017

    Cal buscar llum, colors. Calen bones converses (sinó, no paga la pena).
    Cal ser positiu, si s'és de 'beure/veure' el mig got buit. No hi ha altra alternativa. O el món seria un càstig. Sí, està molt malalt. Però s'ha de beure/veure, també, el mig got ple. Un equilibri per viure (més que no merament 'existir').
    Abraça la soledat guaridora i creativa, necessària. Quan apareix l'altra...buscar altres soledats per tal de 'no caure', de no caure massa.
    Som sers socials, codependents. Ara: selectius. Trobar altres unicitats amb qui compartir, filosofar, riure, ...
    I, com tot: és fàcil i no fàcil.

    Endavant. Xocolata al 99 per cent i bons cafetons i pa de bones farines i núvols de sucre.

    Mena

  • Escala de colors[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 15-01-2017 | Valoració: 10



    Atenint-me a la foto que mostres, vas massa vestida de negre. Canvia el teu vestuari per colors vius, que no vol dir llampants, i te n'adonaràs que veuràs la vida, no de color de rosa, però si molt més lluminosa. Deixant de fer broma, et dic amb veu alta: tu si que vales!

  • Excel.lent descripció.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 25-11-2016 | Valoració: 9

    M'agrada molt la teva descripció. Descrius molt bé les tardes molles de setembre de la ciutat i les tardes en general. Em recorda una cançó dels Pets: "Ara fa vent, fred de ponent, les fulles seques ballen un trist compàs..." .

    Està molt bé que descriguis l'avorriment que passa per aquestes tardes, la monotonia que sol passar a les ciutats.

    No he entès això dels ossos per l'asfalt, però tant dóna.

    Ens veurem per aquí. Salut!!

  • Tardeta[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-11-2016 | Valoració: 10

    Caram, sembla que la tarda viscuda no era gaire reeixida, era una tardeta. Et felicito per la transmissió d'aquest pensament, caracteritzant les imatges que els teus ulls anaven veient. Per sort, ja som al novembre. Què tal ho veus avui? Una forta abraçada!

    Aleix

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 15-11-2016 | Valoració: 10

    Has sapigut descriure molt bé la tardor. Ens llegim

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Paula Przybylowicz

Paula Przybylowicz

24 Relats

68 Comentaris

10722 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
Nascuda a Barcelona el 1997, d'arrels lleidatanes i poloneses, i corpresa per Girona, ciutat adoptiva. Actualment estudio filosofia a la ciutat comtal.

Escric irreflexivament i, com Ió, si se'm preguntés, no sabria respondre satisfactòriament per què. És, en tot cas, un petit oasi a la vasta academicitat crítica i auto-imposada de què es nodreixen els meus dies. Sóc mala filòsofa perquè m'enamoro fàcilment, de persones i de sensacions; el plàcid goig de l'eternitat en la bellesa, que tot ho atura, em pot. Em desenamoro també fàcilment, de persones i d'idees. Em moc, per tant, en aquest vaivé, que penso tan humà.

M'agraden els viatges en tren, passejar i la música nostàlgica (com a herència transgeneracional). M'agrada molt, molt, menjar, cuinar i que em cuinin (per a mi, no a mi, és clar). Sóc més de bosc i muntanya que de mar, tot i que llegir un bon llibre amb la remor de les onades de fons no té preu. M'agrada quan el vent mou les fulles dels pollancres, l'escorça clapejada dels plataners, la llum reflectida en l'aigua. M'agrada l'olor de pedra humida, d'esglésies i llocs antics, dels geronis, la menta i el romaní.
M'agraden els cossos masculins i els femenins. M'agraden les persones. M'agrada força tot perquè em deleito fàcilment, amb gairebé tot.

Fins aquí, és tot safareig. Els temes pràctics venen ara.

Veient els recurrents comentaris d'ànim, apunto que no sóc una persona trista, i molt menys ho veig tot de color negre. Si algun dels meus escrits desprèn certa foscor és perquè els moments de dolor, en general, són fàcil de descriure.

Estaria molt agraïda dels vostres comentaris, sempre ajuden a millorar i a compartir idees.

El meu blog personal és: https://paulaprzybylowicz.blogspot.com.es


Paula