Tarda de tempesta palindròmica

El pare veia una pel·lícula de ciència ficció a la tele en què els protagonistes del film tramaran anar a Mart. Era una tarda plujosa, el cel es va tornar negre i nosaltres, tota la família estàvem a recer de la tempesta que se'ns venia a sobre. "Ara es posarà a tronar" deia la mare. Mentre el pare comentava que la ruta natural dels astronautes era la conquesta de l'espai, la mare se n'anava al dormitori marital a veure una pel·lícula diferent que anava d'amor a Roma, mentre comentava que el noi de la casa: "no sap pas on quedar-se a mirar la televisió", si amb el pare o amb la mare. Poc a poc i cop a cop va anar plovent més i més i queien molts llamps i tronava cada cop més. De cop, va marxar la llum de casa: "I ara rai!" exclamà el pare, "ara, ni amaina ni amainarà" es queixava la mare... Mentre jo em vaig dirigir a la caixa dels ploms per aixecar-los i demanava al pare: "Avisa si va la llum".