TARDA DE TARDOR

Un relat de: escaldot
Quina pluja més dispersa enxopa la roba estesa,
el goteig capficat empetiteix la claror amb feblesa
i n'afruita el moviment mandrós.

La camisa morada de sangtraït sanglota muda
a pit obert, braços caiguts...
però no intimida
ni als mitjons estesos a parells que fan un mosaic rude
enutjats de la descortesia,
perquè dues calces li donen tebior adolescent i distreuen l'aire.
L'una de vermell poruc conforta uns texans,
l'altre blanca ensetina palideja eloqüent uns draps nans.

Una gota grassa dissimula
i es deixa caure fugint traçuda per la corda.
Una pinça verda accentua l'aire,
la mirada se m'esborra.
Entren gotes per la finestra oberta
i jo, arrossegant el cobrellit cames amunt
he pensat que l'arribada de la tardor es certa.

Comentaris

  • M'ha encantat el teu poema[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 02-12-2012 | Valoració: 10

    que parla de la roba estesa enxopada per la pluja. I m'ha fet recordar un poema que jo vaig escriure amb el mateix tema. En el meu, el protagonista no era la pluja sinó el vent que aixugava la roba.
    És la poesia pròpia de les petites coses, de la relitat quotidiana, dels temes que passen desapercebuts i, tanmateix, la mà del poeta els hi dóna categoria i bellesa.
    M'ha agradat molt.
    Salut!

l´Autor

escaldot

92 Relats

142 Comentaris

88180 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Signo ESCALDOT perquè les gotellades d'estiu
escampen esperança , reparteixen olors i sovint
barregen els colors.
Sóc del 57, de la terra d'en PereIV.

La meva adreça:
jordideumat@hotmail.com