Tarda de passió (Passió)

És a dir, que fa sorgir les més baixes passions de l’home: la crueltat i la indiferència davant del dolor d’altri.
A mi sempre m’ha fet l’efecte ( la forma de la plaça és la mateixa) que estic observant un circ romà, on la gent s’entusiasma davant la sang de bèsties i persones. Els fa cridar, embogir, els fa oblidar les pròpies misèries i s’esbraven, com els animals que estan torturant. I, en acabar, treuen mocadors i fan signes per a decidir quina serà la darrera ignomínia envers el “cos xarolat”.

És el que dius tu, no s’entén. I el que té més delicte és que els amants d’aquest “art” són persones “cultes, conversadores agradables, narradors de llegendes, enamorats de museus, etc., etc., és a dir, persones suposadament sensibles a tot el que es pot considerar la bellesa i la consideració.

Sortosament, les curses de braus estan prohibides a Catalunya i no hem de patir la vergonya de considerar festa nacional el sofriment d’un animal.

Ja veus, l’he trobat! Amb una mica de paciència, acabo assabentant-me de tot. Només cal no desesperar.

Nena, que ja t’ho tinc dit, que tu vals molt!!!

Sí que és veritat que hi ha moltes menes de passions. Pel títol no m'esperava un relat d'aquest tipus. Ara bé, hi estic completamen td'acord. He anat els toros una sola vegada i vaig sentir el mateix que tu. Per descomptat no penso tornar-hi.

M'ha agradat el teu relat, doncs al llegir-lo no he pogut evitar de ficar-me en la pell de l'animal...tot i que...quí és realment l'animal i qui l'home?

DANA

el patiment de l'animal i el desconcert que provoca en les persones que no entenem que d'això és pugui dir que és una festa nacional

una abraçada antitaurina
joan

Sens dubte, compartim la mateixa opinió en aquest tema... Realment és una tradició vergonyosa... No afegeixo res més, em sembla que el teu relat i els comentaris que t'hi han deixat, descriu perfectament aquest esdeveniment al qual s'atreveixen a etiquetar com a cultura... increïble!
D'altra banda, m'ha agradat molt el relat. Has transformat perfectament la teva opinió crítica en un gran relat...
Una abraçada!!

Que brutes i cruels i dolentes podem arribar a ser les persones...
Tantes vegades he intentat entendre això...però no puc. Em supera. Cada vegada que ho veig per la televisió, m'agafa plorera. Sento impotència davant tot, una pena inmensa...però, això és igual, no hi podem fer res.(això és una de les coses per la qual odio l'anomenada espanya)

Molt ben escrit, però m'has fet patir. M'ha arribat, puc sentir el dolor. Jo també m'he posat a tremolar. No sé ben bé que dir...

Pots comtar que si a classe feim debats o alguna cosa...presentaré el teu relat...ple de sang.

A cops em pregunto qui és més animal...si el toro o nosaltres.

diaclau

M´ha agradat molt el tema. Denúncia social. Em sembla molt bé que la gent estigui compromesa per les causes justes. Bon tema, ben explicat i amb cert sentit de l ´humor (negre, això sí).

Hi han tants canals que porten o connecten amb la passió. I cal saber triar, d'acord amb els valors humans que un sent i viu.
Bon Relat. Vaja, molt ben escrit.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Sóc, una d'aquestes persones que mai ha entès, ni mai entendrà, per què d'aquest espectable se'n diu art.
Sóc, una d'aquestes persones que mai ha entès, ni mai entendrà, que aquest espectable pugui ser considerat com una festa.
Sóc, una d'aquestes persones que -per més que ens ho vulguin disfressar-, mai ha entès, ni mai entendrà que es pugui gaudir veient el patiment d'una bèstia.
Sóc, una d'aquestes persones que va somriure, tristament, amb una frase que va sentir fa molts anys. "Si la tauromàquia és art, el canibalisme és gastronomia"
- Joan -

el teu relat. Demostra com els humans (almenys, alguns -per a mi- pertorbats) poden ser tan, o més, cruels que els animals exempts de raonament. Aquests maten per sobreviure, aquells per diversió, com a espectacle. Sovint les distàncies bèsties-humans s'escurçen perillosament. Ahi estan les correudes de bous i, sense anar més lluny, la barbaritat que ocorre ara mateix al Pròxim Orient o Darfur.

Contextualitzes de meravella l'escenari o ambient en què situes les teues històries. Al llegir-te sembla que estigues en plena plaça de bous, veient la "faena" in situ. I pensar que anomenen art semblant salvatjada. Tauromàquia, en diuen. Jo en diria vesània.

Hola;

El relat com annex a l'e.mail en word.

Si vols una imatge [ de braus o del que sigui ] també com annex.

Coneixes www.guimera.info ?

I, Guimerà ?

Docs aprofita el 20n diumenge d'agost que farem el Mercat Medieval.

Gràcies

Antonio Mora Vergés

Hola;

El relat com annex a l'e.mail en word.

Si vols una imatge [ de braus o del que sigui ] també com annex.

Coneixes www.guimera.info ?

I, Guimerà ?

Docs aprofita el 20n diumenge d'agost que farem el Mercat Medieval.

Gràcies

Antonio Mora Vergés

Doncs això, "por, incredulitat, desconcert, ", les que un experimenta., enfront el deliri, els mocadors i els clams dels altres. Els afeccionats a l'espectacle truculent.
Em pregunto si ells, els aclamadors, no sentirien també la por, el desconcert i el rebuig, llegint el teu relat. I posant-se en la teva pell. En la pell del brau.

Una abraçada,

franz

...quin relat!
Jo tampoc entenc els toros, no ho he entès mai! Ho has descrit a la perfecció! Realment hi ha tradicions repugnants!

Una abraçada!

Unes vides que es dediquen a matar.
Una mort espantosa. Passió i bogeria.
No entenc res. Jo tremolo com ella.
T'admiro.
m

esperit sanguinari poseeix el cercle de bojeria. I en aquest cercle tancat sembla que tot té una disculpa. Es el cercle de les lapidacions, dels linxaments, de la vergonya humana.
Cal que ho diguin el màxim de veus... Molt bé.

No m'enrecordava del detall Eurovision :D

No m'enrecordava del detall Eurovision :D

...cada vegada que ve algun amic meu estranger, milions de vegades més que qualsevol caos ferroviari o de qualsevol altre tipus: una cosa és la incompetència i-s'hi m'assities- la corrupció però això és crim a sang fred pur i dur, fet espectacle.

El plantejament i el to escollit m'han semblat irreprotxables: és una amiga estrangera? quina ciutat és? és catalana? és espanyola, francesa? mexicana potser? No calen aquests detalls; tota el narrativa que ve darrera, com abocada amb la potència d'un pipeline d'Aràbia, s'endú qualsevol necessitat d'esbrinar cap intriga, elements abstactes que ens podrien distreure del que de debó importa.

Quina llàstima que un relat tan clar i potent no pugui ser llegit per qui ho hauria de llegir... Bé, tampoc siguem tan pessimistes, que a Internet i fica el nas molta gent :)

Per cert, sóc en Florenci etc, que com "relatista" he tornat i com a lector m'he posat aquest nomot. Em vaig esgarrifar de veure que a la xarxa, quan cliques el meu nom, surten tots els meus comentaris a RC escampats com una mala epidèmia (glups!)

Una abraçada i gràcies per aquest text tan necessari.

Florenci

m'ha encantat la descripcio dels fets el maltractament del pobre animal en akesta festa a la que se li podria dir estupida i kom la gent hi disfruta sense k i agi res per disfrutar gran relat segueix escrivint

Subscric els pensaments-emocions de la protagonista del teu relat. Has descrit molt bé l'ambient de la "festa", no sabia pas això de les tortures prèvies. Esgarrifós tot plegat. M'ha agradat el detall aquest d'explicar com a unes persones suposadament cultes els pot agradat aquesta crueltat. Misteris de l'ànima humana. Deu ser que no ens ensenyen suficient a ser persones. Una abraçada, guapa.

Ja se nota que m'encanta! Te l'havia comentat!
Per algo sera... Es un relat que "funciona" com dius tu, jo diria que se recorda, que s'enganxa!
A veure si sera aquest l'elegit!
Sort,
Pell

Aquest microrelat m'ha encantat, m'ha remogut la conciencia, m'ha fet pensar... com es que no s'ha prohibit encara?
Molt expressiu!
Cada imatge que has creat es un cop a la sensibilitat!
Sort que cada cop hi ha mes gent que ho veu com tu,
Pell

sembla mentida que encara és practique aquesta 'festa'... és una poca vergonya i una crueltat. diuen que són elegants els 'toreros' i no són més que uns assassins.

escrius molt bé la bogeria i com d'horrible és això.

Un altre dilema: és passió o és bogeria?
és art o delicte? és vida en estat primitiu o un acte contra el respecte que la vida mereix?
Sempre passejem entre dilemes, algun dia o alguna tarde, contemplant una passió boja i assessina, hem de començar a pendre decisions!
Endavant, exposa més dilemes! S.B.

Quina paleta de colors!
Vermell de sang!
Negre de dolor!
Gris de suor!
Groc de sol!
... No trobo paraules per a dir...
Aquarela

El que més m'ha cridat l'atenció ha estat el teu ample vocabulari que es nota de seguida que és extens i que domines amb facilitat. Com tu ja em vas dir al teu comentari ( gràcies per comentar-me) ha estat una grata casualitat que el destí ens portarà a llegir els nostres relats ( per cert, com vass arribar fins al meu relat. M'interessa saber-ho per veure com la gent pot accedir als relats dels altres una vegada passat el breu temps que està exposat a l'apartat de la pàgina principal "últims relats publicats".)

Després també t'he de resaltar la teua habilitat per a les descripcions: impressionant.

I per últim sols volia resaltar que ets un bon escriptor.

A mi personalment m'agraden un poc més les històries amb un nus que t'enganxe per a continuar fins un final sorprenent, és a dir, més tipus conte, que m'agraden molt. Però sé reconèixer un bon escrit com el teu.

Les curses de braus haurien d´estar prohibides per decret , son una salvatjada, veure el que li fan a un animal tan impresionat , tan maco.
Molt maca la teva descripció, plana de vida i emoció, com son tots els teus relats.

Gràcies pel teu comentari

vomito de tant real.
Fa una setmana en visita el Colisseu a Roma i sentir les explicacions detallades de tot ql que es feia allà, vaig tenir la mateixa sensació. Com si em passegés per un indret amarat de mort i sang, indestructible al temps, com si aquella olor tremenda encara romangués.

Les places de braus tenen molt d'això.

Una passió ben folla la que descrius i desgraciadament encara no ha estat abolida, repetint-se la vergonya una vegada i una altra.

petons Uq!

gypsy

Avui horabaixa he pogut anar fins al teu relat. M'ha encantat com l'exposes, des d'una veritat impecable. Partint d'una extrema sensibilitat cap a uns fets culturals; es pot arribar a veure com a normal un "fet sanguinari" revoltat d'una "cultura del patiment i del negoci". La "Fiesta Española" per a tots els que la contemplen menys per l'animal que se li fa passar una tarda de terror per divertir als altres. M'encanta com ets capaç de descriure la insensibilitat a mida que vas descrivint el patiment. Ambdós fluctuen de manera directament proporcional. Si fos envers a la sensibilitat- patiment, seria inversament proporcional. A més patiment de l'animal, menys sensibilitat dels que contemplen l'espectacle i més a més, el gaudeixen.
Et felicito pel relat.
Josep Bonnín.

que pogues trancatar-se d'aquesta passió!Però és cert hi ha gent que encara disfruta amb aquesta pràctica ridicula i tan injusta, que no dona cap possibilitat a l'animal a adefensar-se.
Quan era petita de vegades a la tele es podia veure el patiment dels toros i dels cavalls que de pas també revien. M'avergonya dels meus sentiments de ràbia contra els toreros, no ho entenia, en aquella època era molt normal, i se'ls veia com a herois. Després vaig entendre perquè em feien tanta ràbia.
És una pràctica que hauria de desapareixer totalment. Encara no entenc com poden dir art d'una matança a sang freda...
Però et felicito, el que tu has escrit si que n'és d'art i a més reivindicatiu.

Ja he vist que tens la mateixa passió per la "fiesta nacional" que jo. Si els animals alguna vegada, es torna la "tortilla" i manen, com al cèl·lebre relad d'Orwell, ja ens podem amagar els humans a sota terra...

Una forta abraçada!
Endavant!
...germana relataire!

FAiX

permet que et remiteixi aquesta adressa crec que ilustra molt be el sentiment al llegir el teu relat
http://www.latortura.es/index.php?c=n.php&id=261¶ula=
petons i abraçades

...és una cosa que no m'agradaria viure, però si em poso al lloc de l'animal és tres mil vegades pitjor. Llàstima que aquest tipus d'escrits no arribin gaire lluny quan es tracta de causes solidàries.
Gràcies per interessar-te pels meus relats. Això m'anima, i no hi ha res com un comentari per omplir l'ànima de tant en tant. Pel que fa al que em vas dir al fòrum, no me'n recordo si ho vaig llegir, tinc memòria com de peix.
Flipo bastant amb com t'expresses i amb la teva facilitat amb el vocabulari.

Una abraçada


Sergi

Se sap, se sap, pro quan es llegeix, jops! L'estomec es fa petit, la gola empassa sense poder, el cor pateix, costa respirar: tant de sufriment per res, per divertir quatre "aficionats"!
Jo no puc pensar en sentir plaer davant de cap dolor tant evident com el que has retratar!
Sort,
Pell

El teu relat m'ha portat a reviure una escena similar, viscuda en el passat.
Tots aquests sentiments de ràbia, fúria, impotència, incredulitat, que contrasten fortament em els dels fanàtics aficionats, encara em remou per dins. Encara veig la sang, sento la ferum i em ressonen els crits del públic que atien als professionals d'aquesta salvatjada.
No sabia el que els fan avanç, això encara m'indigna més. Incomprensible que es pugui permetre, i encara més que pugui agradar.
Un excel·lent relat de denuncia.
Com t'ho fas per fer de cada relat una obra d'art?

Una forta abraçada. Esperant tornar-te a llegir aviat.

Naiade

transmet molt be el teu estat d'exitació, vers l'espectacle cruel, i es nota amb el ritme en que consegueixes que el lector acceleri la lectura. Denigrant, amb taques vermelles i del tot deplorable...el comportament huma en aquests casos. Potser haguessis arribat a l'orgasme de poder aturar aquella bogeria, I agafar un fuet i fustiar als qui ho aproven ? lL violencia engendre violencia.
Ara per ara prefereixo les teves abraçades i enviar-te pertons

prohibides no estan si es fan,,, clar!
Pero si vulneren uns drets que estan declarats i ratificats,,, que?
I es fan i s'anuncien en cartells i tenen publicitat per la Tv, alli es veuen les corrides en horari infantil,,, amb violencia i sang real!
Jo tampoc ho entenc!
Gracies per treure aquest tema i fernos pensar,,, i per contestar, noia! Mua!
Tina

,,, la descripció que fas del brau, vist des de la perspectiva d'una persona que veu, per sobre de tot, el patiment i la salvatjada a la que és sotmés un animal. Em passa com a alguns dels comentaristes que he llegit més avall, que em repugna des de la infància veurea questa mena d'espectacles i em costa molt d'entendre com hi ha persones que en gaudeixen i s'atreveixen a qualificar-lo de "festa".
És increible que la humanitat avanci socialment en tants aspectes, que cada cop ens calguin més animals de companyia per apropar-nos una mica a la natura que, sobre tot a les ciutats sentim tant llunyana, i en canvi no siguem capaços de dir un "prou" en veu alta sobre qualsevol tortura inflingida a un animal.
El relat m'ha arribat molt endins i m'agrada el fet que l'hagis identificat amb la passió. Ho és, sens dubte, tot i que força baixa.
Una abraçada ben forta

resposta a la pregunta de Xocolatina:

Sembla que, en teoria,"las corridas" de braus vulneren diversos articles de la Declaració de Drets dels Animals, que diu:
"Cap animal serà sotmès a actes de crueltat per a diversió de l'ésser humà"
Aquesta Declaració va ser ratificada per l'ONU i per l'UNESCO en el seu moment.
Però prohibides, evidentment, no ho estan, ja que es continuen celebrant...

Una abraçada ben ratificada,
Unaquimera

més boja, tens raó! Matar per fer espectacle! La mort es espectacular, aquesta mort, pero no per admirable, no! demostra què pot fer un ser humà sobre un animal!
No hauria d'estar prohibit?
Llepadeta vaaaaaaaaaaaaaaaa!
Xocolatina

I a mi se m'acaben les paraules per descriure la teva narrativa (de fet, fa temps que se'm van acabar).
Et puc dir, d'aquest mini conte en particular, que és originalíssim per motius molt diversos. Sobretot per dos: un, enfocar així la passió (ja veuràs, el jurat serà colpejat per aquesta proposta); dos, fer-nos veure els braus des de l'altre punt de vista, l'animal. Molt bé.
A part, et mous com peix a l'aigua (potser és degut a que et córre per les venes) amb la narrativa breu. Has fet un conte molt i molt interessant, distret, absorbent... amb tocs genials, a cops d'inspirades paraules.
En fi, com sempre, he gaudit moltíssim amb la lectura del que ha sortit de la teva savia imaginació.

Una molt afectuosa abraçada de l'Arbequina.

Per cert, els teus comentaris són belles obretes d'art també. M'encanten, milloren el relat, poema, etc, que comenten. M'alegren molt. Gràcies.

Arbequina.

Encara que, potser per una mania personal d'intentar discrepar de l'opinió expressada en altres comentaris, jo encara voldria trobar alguna justificació a l'actitud apassionada dels seguidors de "la fiesta".

Evidentment, el brau no en te cap culpa de la necessitat de desfogar la nostra violència. Potser és infinitament més humà inferir improperis a un àrbitre de futbol, animar a un dels participants en un combat de boxa, o simplement identificar-se amb un dels herois d'una pel·lícula d'acció que acaba eliminant a dos-cents enemics només a cops de puny.

Crec que els antropòlegs especulen que l'èxit de la raça humana, comparada amb d'altres primats, fou la seva capacitat de cooperar, que en un moment determinat es va sobreposar a la violència innata dels simis. Aparentment, els primats tenen comportament infinitament més violents que l'homo sàpiens, amb lluites acarnissades entre clans, i fins i tot episodis de canibalisme.

Tanmateix, potser estem genèticament encara més propers als nostres ancestres del que ens agradaria. I, com diria l'antropòleg Eudald Carbonell, encara estem en un procés llarg, molt llarg, d'humanització.

que ens acosta a una crua realitat: És un art fer patir inútilment a un animal?. Magnífiques les descripcions, lluentor de la pell del brau, sang que raja generosa de ferides punxants, negror xarolada, esplèndida, estàs que te'n surts.
Molts petons i una abraçada, guapa.

Em sembla molt lloable l'esforç que fas d'explicar aquests fets absurds i irracionals aprofitant la potència de la teva narrativa. Vull pensar que mai cap esforç es en va, com a mínim es sacseja la conciència colectiva o com en vulguis dir...
Per cert, les referències eren a Santana i Pau Riba, cosa dels anys...
Cuida't i no deixis d'enviar-nos idees i sentiments. Abraçades astrals.
Trumfa

Així com vaig llegint el relat, retorna aquella sensació de fàstic i impotència que tinc des de molt petita, quan penso en la crueltat de fer patir gratuïtament, abans de matar. No he pogut entendre mai la festa nacional, ha estat quelcom que m'ha remenat els budells i la consciència des de sempre, com qualsevol tipus de tortura.
He discutit molt sobre aquest tema, he intentat escoltar tots els punts de vista, però per molt que m'hi he esforçat per comprendre, no puc trobar cap justificació per infringir tant sofriment i fer-ho formar part d'un espectacle.

Dones forma a aquesta anomenada passió, encesa pel vermell de la sang. Ho fas amb força i decisió, amb les paraules justes.
El relat m'ha deixat moltes imatges ballant pel cap, records de la meva infantesa on em venien basques i ganes de plorar. No sé, però per mi, aquest tema és com una ferida sempre oberta.

Una abraçada i fins aviat!

m'encanta com escrius. Què vols que et diga? Eixos 445 comentaris tenen un perquè. Jo estic encara en els 30.

Amb molt d'afecte, et plagiaré...

Bufanuvols

...terriblement cruels, desesperadament dolorosos. A part de la passió (per part dels altres), es podria incloure en altres apartats: el poder o la bogeria de l'home envers l'indefens animal, o fins i tot el sentiment de culpa que podem arribar a sentir la resta dels humans davant injustícies com aquesta. Tot sovint reclamem la venjança (un altra possibilitat) del brau personificada en una cuixa oberta i ensangonada per alguna de les seves nobles banyes.
Al final del relat he sentit un tremolor interior fruit d'una mena de barreja de vergonya i ràbia. Impactant!

uns petons!
manel

fantàstica, malgrat la cruesa. Sento el patiment del brau en la meva pròpia pell...

Gràcies pel teu comentari!

Les vexacions inicials a què faig al·lusió i l'escomesa del picador de què escric es veuen confirmades, entre d'altres fonts, per les paraules de L. Etxebarria, que em permeto traduir literalment:
"Ja abans de sortir del toril se li sotmet a mortificacions en banyes, potes i testicles."
" El matador dóna instruccions al picador per a què castigui al brau, és a dir, per a què li trenqui els músculs del coll i de l'esquena. La pica s'introdueix uns quaranta centímetres en el cos de l'animal i li destrossa els músculs."

Una abraçada suau a totes les lectores i lectors,
Unaquimera